Literatura i sèries Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Altres bíblies

Em costa trobar consol existencial en la religió, m’és més fàcil fer-ho en altres llocs

1
Es llegeix en minuts
Altres bíblies

Al nostre bloc de pisos, com a suposo que a tants altres, rebem tres tipus de correspondència: fullets publicitaris de gimnasos, depilacions làser i menjar a domicili; les petites cartolines del mestre Silla, el xaman del barri, anunciant filtres d’amor i solucions per al mal d’ull, i finalment, avisos de la comunitat de veïns.  

No obstant, l’altre dia vam rebre una carta. Una carta com les d’abans, amb segell i escrita a mà en un paper de cartes amb el dibuix d’un pit-roig. La firmava la Conchi, una desconeguda, “per fer-los arribar el missatge positiu que compartim amb totes les persones” i ens informava que “la Bíblia ens dona una esperança real d’un demà millor”. 

Notícies relacionades

Sembla que els Testimonis de Jehovà ja no van picant porta a porta amb les carpetes farcides d’Atalayas, sinó que ara han optat per un altre mètode. És una bona evolució per als temps que corren.

Però, a diferència de la Conchi, em costa trobar aquest consol existencial en la Bíblia o en la religió, m’és més fàcil fer-ho en altres llocs. Per exemple, a 'Una temporada en Tinker Creek' la vida absurdament intensa dels pregadeus i altres habitants d’un rierol de Virginia serveix no només per meravellar-se per la brutalitat i la bellesa de la natura, sinó també per parlar de filosofia i religió. D’altra banda, 'Rick & Morty' explora el sentit de l’existència (si és que n’hi ha) amb una actitud molt sana, amb què sembla que digui “tot és absurd i una merda, per tant, millor si ens en riem”. I a 'Misa de medianoche' hi ha una reflexió que espero que m’acompanyi el temps que em queda (siguin unes hores o uns pocs anys). Una de les protagonistes, en un dels molts diàlegs intensos de la sèrie, diu que morir és com quan una gota de pluja cau a l’oceà, del qual sempre ha format part, una manera molt maca de dir que no som res, però que alhora formem part de tot, i això està bé.