Imputat Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La mort de Josep Lluís Alay

A un l’atrapen per ficar mà a la caixa, i per defensar-se diu que plou, o que avui soparà truita, o que lluitarà per la independència fins que es mori

3
Es llegeix en minuts
Josel Lluis Alay llega a la Audiencia

Josel Lluis Alay llega a la Audiencia / ZIPI (CAS_AGENCIAS)

Josep Lluís Alay diu que lluitarà per la independència fins que es mori, però no revela si la defunció serà aviat o tard, que és el que ens interessa. Aquestes coses no s’han de deixar a l’atzar, perquè llavors la gent comença a fer-se les seves pròpies hipòtesis, ja que no és el mateix aguantar la tabarra d’Alay deu anys més que una setmaneta, set dies passen ràpid, ni te n’adones. Una afirmació tan abstracta com la d’Alay s’ha de concretar acompanyant-la de certificats mèdics, analítiques completes, antecedents familiars i una entrevista al seu doctor de capçalera, que alguna cosa deu saber, del temps que li queda a Alay en aquesta vall de llàgrimes. Sense oblidar afegir els ‘hobbies’ de la potencial carn freda, ja que, de cara a començar a fer malves, no és igual dedicar el temps lliure als escacs que a l’escalada lliure. Almenys d’aquesta manera els soferts catalans sabríem a què atenir-nos. No perquè temem que aconsegueixi la independència de res ni de ningú, així visqui aquest pobre home tant com Matusalem. És només per saber quant ens queda d’Alay i la seva tabarra.

Se’ns mor Alay, la qual cosa no és notícia, perquè tots ens estem morint des que naixem. Si Alay té previst morir aviat, no té gaire mèrit la seva afirmació, així qualsevol lluita pel que sigui, és com estar amb un peu a l’altre barri i jurar que dedicaràs als altres el que et queda de vida. ¿Quant pensa viure Alay? Això és el que hauria de respondre, abans de dir-nos a què pensa dedicar el temps que li resti.

A lluitar per la independència, diu. Lluitar, el que es diu lluitar, Alay lluita tant com la resta de llacistes. És a dir, gens, llevat que per lluitar s’entengui publicar de tant en tant un tuit acusant l’Estat espanyol de qui sap què. No hi ha risc que la mort li sobrevingui per esgotament, ni de bon tros per posar en perill la seva integritat física darrere la republiqueta, fins allà podríem arribar. Allò de morir lluitant per la independència, en altres temps i en altres latituds, s’interpretava com la intenció de sacrificar-se per l’ideal patriòtic. En el cas d’Alay, significa només que mentre li quedi un alè de vida, sintonitzarà TV-3 per veure el ‘FAQS’.

Notícies relacionades

Alay, es pot assenyalar, treballa com a cap de l’oficina del Vivales, cosa que fa témer que lluitarà poc temps per la independència, ja que penja sobre el seu cap, amenaçador, la mort per avorriment. Si el Vivales, com el seu nom indica, es passa la vida sense fer res, tota la feina de la seva oficina deu ser passar la baieta a la casa de la republiqueta els dies que lliura Matamala, que és la ‘kelly’ titular.

Allò de lluitar per la independència fins que mori, veurem si serà poc o molt temps, va ser la resposta d’Alay a la seva imputació per gastar els diners de tots els catalans a viatjar a Nova Caledònia. O sigui, a un l’atrapen per ficar mà a la caixa, i per defensar-se diu que plou, o que avui soparà truita, o que lluitarà per la independència fins que es mori, la qual cosa –a part d’una excusa idiota– ja és una manera ben trista de morir-se: n’hi ha a qui la parca els agafa en ple coit amb l’estimada, i n’hi ha que prefereixen que els enxampi també ficant, però en el seu cas una papereta en una urna de mentides. Qüestió de gustos.