Interiors obsolescents

Un altre sector encara més efímer és l’hoteler. Els banys es canvien de mitjana abans dels set anys. I l’interior de les habitacions no sol arribar a 10. Però el curiós és que, segons un estudi, tan sols la meitat ho fan per obsolescència, és a dir, desgast o malfunció. Un altre 24% per augmentar el confort, i un 20% tan sols per canviar l’estètica. Actualment, a causa d’una guerra comercial en la qual el client prefereix estrenar habitacions i tria les opcions més recents. La data de reforma és clau a tots els cercadors, ningú vol quedar demodé.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Els restaurants solen oferir una tendència més gran a durar. Sovint, la seva pròpia decoració és part consubstancial del negoci i un referent per atraure el client. Però, fins i tot i així, també resulta estrany que conservin la seva fisonomia per més d’un parell de dècades. D’altra banda, tres de cada quatre acaben tancant, cosa que sol implicar un lífting més o menys intens per al nou amo. El recent 50è aniversari del Flash Flash a Barcelona, pràcticament idèntic en el seu interiorisme, és un cas realment curiós. Si funciona bé, ¿per què canviar-ho?

A molts objectes electrònics la caducitat està programada, fallen expressament. En un interior el canvi no sol obeir a cap necessitat. És més aviat una pressió mediàtica per la novetat, però el recanvi del qual pot ser fins i tot pitjor. Passa sovint. Aquesta falsa necessitat de mutació accelerada és una mala notícia. Tot i que segur que algú dirà que aquesta espiral ‘efimeritzant’ és positiva, ja que dona feina a dissenyadors, constructors i clients. Més aviat sembla un malbaratament absurd en una carrera cap enlloc.