Lloms platejats

A Catalunya ja hi ha un ventall ampli de possibilitats de formació per a persones grans. El més pròxim i assequible són programes en ciutats i pobles organitzats en les anomenades Afopas (agrupació d’aules de formació permanent per a la gent gran de Catalunya). La majoria d’ajuntaments solen cedir espais per realitzar aquestes activitats, cosa que permet una quota assequible als membres. Les temàtiques preferides solen ser de caràcter històric, de biografies d’artistes o polítics de la mateixa generació, però també temes d’actualitat com la protecció davant les notícies falses, el testament vital o desenvolupaments científics com l’eficàcia de les vacunes de la Covid.

La següent opció de formació, per als més atrevits, és acostar-se fins als campus universitaris i, o bé entrar en assignatures específicament dissenyades per a persones grans, o bé barrejar-se amb el jovent i aprendre el mateix. Tot i que no abunden, hi ha espais en què es produeixen relacions intergeneracionals en les quals s’adopta un rol d’igual a igual. En aquestes classes es poden trobar estudiants de 20 anys amb estudiants de 65 realitzant una pràctica de programació amb Phyton o escrivint un treball sobre el desenvolupament de la cultura grega clàssica, i segur que suposa un repte per als joves treballar amb ‘boomers’ i viceversa. Es pot puntualitzar que els sèniors s’han guanyat el dret a triar el seu grau d’implicació, des d’estar d’oients a la classe fins a examinar-se per superar l’avaluació. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Un informe recent realitzat per la Xarxa Vives d’Universitats sobre la universitat sènior constata que 6 de cada 100 estudiants universitaris tenen més de 50 anys, i que la majoria són dones. A nivell universitari, les dones joves ja són majoria des de fa anys, tot i que amb moltes desigualtats en funció de les temàtiques. A la universitat sènior es reprodueix el mateix patró, però amb més intensitat degut almenys a dos factors: d’una banda, la longevitat més gran de les dones respecte als homes i, d’una altra, l’ànsia de satisfer un antic anhel de no haver pogut cursar estudis universitaris durant la joventut, ja sigui per obligacions familiars o per estereotips que les van vincular a una determinada trajectòria professional o personal. De les persones amb un nivell d’estudis primaris que s’acosten a aquestes formacions, el 70% són dones, i són elles les que reporten un nivell de satisfacció més elevat amb aquesta activitat.

Les persones que participen d’aquestes activitats tenen una percepció molt positiva del que suposa envellir, la disponibilitat de temps lliure s’associa a oportunitats d’aprenentatge, de creació de noves relacions socials, cosa que ajuda a mantenir la salut mental, disminueix la probabilitat de caure en depressió i allarga l’esperança de vida. Una petita inversió en educació en el moment adequat suposa un estalvi a llarg termini en salut.