Posar fi a aquesta letargia

Enmig de la somnolència per les hores primerenques del vol des de Doha, Xavi Hernández ha tornat a casa a despertar un barcelonisme que ha caigut en una letargia generalitzada, per no dir un estat depressiu. Joan Laporta, amb l’alè de la seva vitalitat, va arribar per desplegar aquest paper d’impulsor de l’entusiasme perdut, però l’efecte s’ha diluït. L’equip no dona més que disgustos i les circumstàncies, heretades o provocades, són totes adverses, ja sigui en forma de comptes que no encaixen, de desencertats dubtes públics amb l’inquilí de la banqueta o de lesionats sense fi, gairebé un informe de guerra.

Xavi agafa el relleu en la responsabilitat de vacunar contra el desànim, agreujat encara més després del desesperant 3-3 de Balaídos. A la seva arribada a Barcelona va recuperar el llenguatge de l’era assolellada del club, amb un to familiar que connecta amb el moll de l’os futbolístic blaugrana. Per la fe en el model, per l’emoció casolana... Xavi comunica bé.

Amb el 0-3, la facècia «Xavi no feia falta, estalvieu-vos els 5 milions; Sergi Barjuan fins al solstici d’estiu», es devia sentir, segur, a casa dels barcelonistes que encara es molesten a contemplar els partits del Barça. Es va sentir en aquesta redacció, és a dir, donem per segur que va ser així a moltes cases. I al final, com al principi, va tornar la inevitable necessitat de posar-se als braços de l’excapità blaugrana, que té al davant «una papereta», com va dir de manera reveladora l’abatut Barjuan. El caramel del primer equip se li ha fet amarg.

Comunicats de matinada

En aquest club dels comunicats de matinada, sempre en horari d’estar a Luz de Gas, Xavi ve a elevar el llistó de l’exigència a una plantilla descompensada, que va acabar ahir amb un onze propi de primeres rondes de Copa del Rei. Ve a animar uns jugadors moixos que necessitaran molts dels seus característics copets a la cara o al clatell. I ve a estirar la presidència de Laporta, que ha trigat innecessàriament a fer-se’l seu. 

Es diria que el president ha sigut l’últim a pujar al barco de Xavi, tan a ple de gom a gom que es tem un enfonsament que ofegui tothom, tan altes són les expectatives. La misèria, ja se sap, és adob per a l’espiritualitat. Laporta és l’ateu, tot i que aquest dilluns es posarà, com toca, al capdavant de l’església on es cantaran els salms de l’ídol retornat.

Notícies relacionades

De Jong: «Ens falta personalitat»

Naturgy: no tots els fons són iguals

Xavi, gràcies a la sempre vituperada setmana de seleccions, tindrà uns dies per posar en ordre els apunts i afinar els discursos motivacionals abans de sotmetre’s a la posada de llarg contra l’Espanyol, que no acumula ara mateix menys punts que el Barça. 

Aquests dies haurien de permetre també recuperar alguns dels 11 lesionats. Perquè les idees brillants, sense futbolistes bons, són només això, idees, vapor, paraules. De l’abstracte al concret no s’hi va sense substància. Almenys Xavi garanteix embadalir-nos una estona. Pot ser que, de passada, desperti una massa social adormida.