Deu reptes per a l’últim Laporta

El president electe afronta cinc anys del seu mandat final amb molta feina per fer, en el terreny esportiu i en l’institucional, com completar l’Espai Barça, resoldre el ‘fair play’ financer i refer ponts amb Messi i Xavi.

Deu reptes per a l’últim Laporta
6
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Joan Laporta va celebrar com només ell sap fer el seu aclaparador triomf electoral, però a partir d’avui, ja recuperat i malgrat que no pren possessió de la presidència oficialment fins l’1 de juliol, s’enfronta a una sèrie de reptes rellevants en el seu nou i últim mandat. Té temps fins al 2031 per completar la seva obra, cap com la culminació del Camp Nou per a 105.000 espectadors. Ell espera presidir la inauguració. Aquests serien 10 objectius que l’esperen en el pròxim lustre, més enllà de guanyar títols i que tothom vol la Champions.

COMPLETAR L’ESPAI BARÇA.

El Camp Nou funciona ja a més de mig rendiment, però falta la part més delicada de l’obra, posar la coberta, la qual cosa possiblement implica un nou trasllat momentani, potser a Montjuïc, potser a un Johan Cruyff ampliat amb grades supletòries. Quan s’acabi –es parla ara del 2028– es convertirà en el gran llegat de Laporta. Però amb això no es posa fi a l’Espai Barça. Quedarà per aixecar el nou Palau Blaugrana, el Petit Palau i el Palau de Gel, a part de l’hotel i oficines als voltants. És més que possible que per a això els 1.500 milions sol·licitats en l’assemblea de compromissaris no siguin suficients i calgui buscar un nou finançament. Ningú sap quins seran els costos finals, ni quins terminis requeriran. D’això s’haurà d’ocupar en el nou mandat.

RECUPERAR EL ‘FAIR PLAY’.

Ha sigut un llast durant tot el mandat. Va heretar de Bartomeu una plantilla sobrevalorada, però va prendre una decisió discutible a l’inici del seu mandat. Va moderar pèrdues per depreciació de jugadors i possibles litigis, renunciant al fet que van ser causades per la pandèmia, i això li va impedir amortitzar-les durant cinc anys, com permetia LaLiga. Allà van néixer els problemes de fair play financer que encara avui dia impedeixen inscriure nous fitxatges amb normalitat, malgrat haver reduït la massa salarial a uns nivells molt òptims, al 54%. Acabar de corregir això resulta imprescindible per evitar situacions de suspens com les viscudes amb Dani Olmo, Joan Garcia o Marcus Rashford. Segons el tresorer del club, Ferran Olivé, el FC Barcelona és a tot just 11 milions d’euros de fitxar amb normalitat.

REFORÇAR LA COMPETITIVITAT DEL PRIMER EQUIP.

La Masia s’ha convertit, ja sigui per convicció o per defectes de l’economia, en el principal subministrador de futbolistes de la primera plantilla, però no és capaç de cobrir totes les necessitats. El Barça és un equip jove, amb projecció de futur i d’elevat valor de mercat. No obstant, més aviat que tard la direcció esportiva haurà de fitxar un davanter centre. Hi obliga l’edat de Lewandowski (37 anys), que acaba contracte a l’estiu (tot i que Laporta ha deixat la porta oberta a renovar-lo un any més), i la irregularitat de Ferran Torres. ¿El Barça pot permetre’s un fitxatge d’un primer espasa de l’àrea? Els responsables de l’economia de l’entitat diuen que sí. O potser es pot esperar que a la carpeta de Deco i Bojan es guardi el nom d’alguna joia que competeix per carreteres secundàries.

EL SUBSTITUT DE FLICK.

Hansi Flick conclou el seu contracte a l’estiu del 2027. Als 61 anys, i si la lluna de mel amb Laporta i el barcelonisme continua, pot ser que allargui la seva vinculació una o dues temporades més. Els cicles dels entrenadors al Barcelona, com se sap, no solen ser llargs. ¿Qui serà el seu reemplaçament? Fins ara, el president electe ha demostrat tenir bon instint amb els entrenadors. Frank Rij kaard, Pep Guardiola o Hansi Flick s’emparenten pel fil conductor del bon ull laportista. Xavi no s’hi inclou per la brevetat del projecte i perquè no va creure mai realment en ell. Luis Enrique, ara al PSG, o Cesc Fàbregas, brillant al Como, són noms que venen al cap. Potser el mandatari i Deco en tenen d’altres. Potser s’aposta de nou per la via alemanya.

MÉS MÚSCUL PER A LES SECCIONS.

Les seccions han anat perdent pes pressupostari, en bona mesura perquè els salaris dels jugadors del bàsquet o de l’handbol impacten en el fair play financer del primer equip de futbol. En qualsevol cas, convé revisar la situació de l’equip de Xavi Pascual, que viu amb estretors i sobrevivint com pot en el parquet. També estar atent que el Barça femení no perdi potència davant la competència de la lliga anglesa. Aquesta és l’única secció que és autosuficient i que no dona números negatius.

REFER PONTS AMB MESSI I XAVI.

Leo Messi no ha necessitat dir res per fer saber que no simpatitza gens amb Laporta després que se sentís traït per ell i l’obligués a mudar-se de Castelldefels a París, primer, i a Miami, després. El dirigent li ha proposat un partit d’homenatge i una estàtua. No ha commogut el de Rosario de moment. Respecte a Xavi, la relació s’ha fracturat encara més després que escampés el seu ressentiment cap a ell i Alejandro Echevarría. Laporta ha d’intentar per tots els mitjans reconstruir la relació amb aquests dos mites. No serà fàcil. Els sentiments estan molt a flor de pell.

MÉS TRANSPARÈNCIA.

Potser no és un objectiu tangible, però si alguna cosa ha caracteritzat el mandat del 2021 al 2026 de Laporta i la seva junta directiva ha sigut un compromís artificial amb la transparència. Segurament allà dins no s’hi està d’acord. De fet, hi ha declaracions en què es preen d’explicar la seva gestió amb detall i claredat. La realitat és que s’han firmat operacions i acords estranys, o mal explicats. Limak, New Era Visionary Group, ISL, Congo o Zero-Knowledge Proof serien algunes de les firmes associades al Barça enmig de certa nebulositat. Un aspecte per millorar.

REDUIR EL DEUTE.

Va dir el New York Times, en un article citat abundantment, que el FC Barcelona és el club més endeutat del món. Sense comptar els 1.500 milions d’euros de la remodelació del Camp Nou, que se solen comptabilitzar sempre al marge, el deute ascendeix als 1.450 milions, segons l’últim exercici auditat. Tot just 30 menys de quan Laporta va agafar un club a punt de la fallida que no podia, es va dir, ni pagar les nòmines després dels estralls de la pandèmia. Al llarg dels cinc anys de mandat el club ha acumulat 230 milions de pèrdues. Queda feina per fer, doncs, en el departament econòmic.

SORTIR INDEMNE DEL CAS NEGREIRA.

El cas es troba judicialitzat. Els pagaments a l’exvicepresident dels àrbitres van ser heretats per successives presidències fins que se li van posar fi el 2018, coincidint amb la pèrdua del seu càrrec. El seu fill va rebre compensació per uns informes arbitrals; el pare, se suposa que pel mateix, per assessoria. Ja hi haurà dictamen judicial, possiblement en aquest mandat, i a Laporta li tocarà gestionar-lo, tot i que no estigui imputat. Ho estan Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. És un assumpte que ha explotat el Reial Madrid i que ha afectat greument la reputació del FC Barcelona.

Notícies relacionades

ELEGIR UN DELFÍ PER A LA SUCCESSIÓ.

Laporta no pot presentar-se a la reelecció el 2031, segons dicten ara uns estatuts que es modificaran. En principi, no aquest punt. Ja tindrà 68 anys i és de suposar que escollirà un successor de la seva corda. No val la pena fer quinieles a aquestes altures. Queda lluny. El seu delfí per a les eleccions del 2010 va ser Jaume Ferrer i no va sortir massa bé. Va patir una rebolcada davant Sandro Rosell. El carisma no s’hereta.