El soci del Barça avala en massa Laporta

L’encant de l’equip de Hansi Flick, el retorn a l’estadi i l’expansiva personalitat del candidat van pesar més que totes les acusacions de gestió obsoleta i de mala praxi denunciades en campanya per Font i en precampanya pels altres precandidats. El soci va apostar per la continuïtat, per complir els pronòstics i respectar la tradició, que dicta que cap president en exercici ha perdut mai una reelecció. Si completa el tercer mandat, fins al 2031, arribarà a 17 anys en el poder, una longevitat només superada per Josep Lluís Núñez.

La victòria de Laporta d’alguna manera es va poder anticipar quan després de la golejada blaugrana sobre el Sevilla diversos jugadors van acudir a votar i van formar una rotllana amb el president i van començar a saltar. Pedri, Cubarsí, Olmo, Gerard Martín, Bernal, Casadó i Raphinha van beneir d’aquesta manera la continuïtat. Una imatge potentíssima de connexió entre la plantilla i el dirigent que van empetitir Font. Una imatge, alhora, insòlita i qüestionable per a un procés electoral.

"Anys apassionants"

"És un resultat contundent i ens dona molta força. Tanta que ens fa imparables. Estic ben segur que venen uns anys apassionants i seran per a tots els barcelonistes els millors anys de les nostres vides", va assenyalar en les seves primeres paraules públiques.

Laporta va doblar en vots Font, un 68,18% respecte a 29,78%, i en perspectiva històrica només Núñez el 1997, amb el 76,3%, va obtenir més sufragis a favor seu. Malgrat ser dia de partit, cal remuntar-se precisament a aquests comicis per trobar una participació percentualment més baixa: 42,34% ara; 34,38% llavors. Es va notar el veto al vot per correu, com el 2021, o al telemàtic.

La celebració als habitacles del Camp Nou en què el mandatari es va refugiar juntament amb el seu equip va començar abans dels resultats oficials. Quan TV3, a les 21 hores, va donar a conèixer una enquesta que va avançar l’incontestable triomf, es van destapar crits, salts, abraçades i destapament de cava, amb Laporta desencadenat. La festa va continuar a Luz de Gas. A l’àrea de Font va regnar la decepció.

Laporta es va confirmar com un animal polític, un seductor de masses. Es va passejar incansablement per la carpa de la votació i voltants tot just obrir-se les urnes i es va abraçar i va fer fotos amb una infinitat de socis. I ho va fer unes dues hores abans que un Font contingut comparegués per les instal·lacions blaugrana. Va dominar completament l’escena de la jornada i va interpretar un discutible paper d’amfitrió, potser un reflex de la diferència entre totes dues personalitats.

Va riure, va aixecar braços, es va emocionar i va sentir una infinitat de crits de joia de "president, president", secundat per la seva comitiva habitual. Va semblar el seu triomf un clamor des de primera hora, confirmat a la nit amb el marcador oficial. Llavors, en el seu discurs, no es va oblidar de donar les gràcies als futbolistes i a l’entrenador, a Hansi Flick, per anar a votar. "Això fa club", va dir triomfal.

Unitat davant confrontació

Font proposava un Barça més modern, més professional i menys personalista, però com el 2021, va tocar os. Tot i preparar-se a fons la campanya, envoltar-se de personalitats rellevants i projectar més fermesa que fa cinc anys, va obtenir menys suports que llavors. Laporta va resultar ser un contrincant inabastable per a ell, malgrat els seus defectes, excessos i improvisacions.

"Els socis han votat una proposta d’unitat en comptes d’una de confrontació. És un suport a l’obra feta, i a continuar el que fem", va retreure sense esmentar el nom de Víctor Font.

El seu hiperlideratge no es va veure afectat per l’esmena absoluta a la seva gestió de l’oposició, ni l’assalt de Xavi, ni l’antipatia silenciosa de Messi, ni la denúncia a l’Audiència Nacional o el passat franquista que ha tornat a la palestra d’Alejandro Echevarría, el seu principal suport en la governança del club.

Notícies relacionades

Laporta a tot arreu

El laportisme sociològic

Laporta ha fet l’efecte de sentir-se guanyador des del començament de la precampanya i no ha projectat la necessitat d’esforçar-se gaire per construir un relat complex. Amb Flick per bandera, i una plantilla rejovenida i de la Masia, en bona part gràcies als defectes de l’economia, la massa social no ha semblat comprar el missatge de preocupació de l’oposició pel futur de l’entitat. O l’ha relativitzat. Només va pressionar en els debats, amb atacs amb verí al seu rival.

Ara la campanya queda enrere i a partir de l’1 de juliol el president electe tornarà oficialment al seu despatx a Aristides Maillol. Ara esperen cinc anys més de laportisme, amb la conclusió del Camp Nou com el seu èxit històric. No fa pas l’efecte que el lustre que ve hagi de deixar ningú indiferent.