Agressions sexuals Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La lluita contra la violació

Legalitat, reparació de les víctimes, seguretat de l’espai públic i educació són els quatre camps imprescindibles per combatre les agressions sexuals

3
Es llegeix en minuts
La lluita contra la violació

Marc Vila

Les lesions de la noia de 16 anys violada a Igualada l’1 de novembre de matinada van expressar, en la seva més terrible brutalitat, la persistència d’una violència estructural que no s’atura. Les xifres de les agressions sexuals són dramàtiques i inqüestionables. A Espanya es denuncia una violació cada quatre hores. Segons dades del Ministeri d’Interior, en el primer semestre d’aquest any s’han denunciat 1.600 violacions. D’aquestes, 462 a Catalunya, la comunitat que registra el nombre més alt de casos. Si bé la taxa de criminalitat arriba als mínims, les agressions sexuals han augmentat un 9,2% des del 2019. Una altra dada preocupant és l’edat dels agressors. En les últimes memòries de la Fiscalia General de l’Estat s’observa un increment de delictes contra la llibertat sexual comesos per menors. 

La violació és l’exhibició més extrema del masclisme. La seva pervivència urgeix a combatre-la des de múltiples àmbits. La legalitat, la reparació i l’acompanyament de les víctimes, la seguretat de l’espai públic i l’educació són els quatre camps de batalla imprescindibles. 

En aquest context, el projecte de llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual serà una eina indispensable en la protecció de les dones. El famós ‘sí és sí’ acabarà amb sentències com la primera resolució judicial de ‘La manada’ que no va contemplar la violació per no haver-hi resistència per part de la dona. S’eliminarà la distinció entre abús i agressió, ja que el focus es posa en el consentiment, i s’optarà per un sistema de penes proporcional i progressiu segons la gravetat del delicte, arribant a condemnes de 15 anys de presó. 

En el text de la futura llei, es consagra el dret a l’assistència integral i especialitzada per a totes les víctimes de violència sexual, així com el dret a la reparació. Tractament terapèutic o indemnitzacions en funció del dany físic i psicològic són algunes de les atencions previstes. Resulta de vital importància ajudar la víctima a alliberar-se de l’estigma de la violació. També a combatre la revictimització, un procés que arrossega la persona agredida a reviure la situació traumàtica i ancorar-la en la seva situació de víctima. La noia de 16 anys, igual que qualsevol dona violada, ha de poder refer la seva vida. 

La culpa s’ha de desterrar de la ment de la víctima. Aquest sentiment que porta tantes dones a preguntar-se què haurien pogut fer per evitar ser agredides. No hi ha errors en la seva conducta, el que hi ha són espais poc segurs. I aquesta és una gran assignatura pendent de les nostres ciutats, dels nostres pobles. Cal extremar la vigilància, el control. I encara més en zones que, en determinats moments, poden resultar inhòspites i amenaçadores, com els polígons que acullen discoteques. Més esforç policial i més responsabilitat per part dels locals d’oci. 

Fa cinc anys el cas de ‘La manada’ va commocionar la societat espanyola. Des d’aleshores, els casos de violacions grupals s’han fet més visibles. A Espanya s’han registrat fins a 211 agressions múltiples des del 2016. És especialment alarmant que s’estigui incrementant el nombre de menors implicats en aquestes agressions. Falta educació, falta empatia i falta respecte cap a les dones. Menys porno i més formació

No hi ha cap dada que serveixi de bàlsam per al dolor de tantes agressions, però sí que resulta remarcable el creixent nombre de dones que s’animen a denunciar-ho. El seu valor ha de trobar empara en una societat disposada a acompanyar-les en la seva reparació.