Debat públic Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El dia després de l’abolició
No hi ha una solució completa al problema de la prostitució. Els països que han optat per regularitzar-la no han aconseguit reduir el tràfic sexual
Prostitució al carrer a Lleida.
Té un nom, un passat i vol guanyar-se un futur. Però només parlem del seu cos. Les seves circumstàncies són només d’ella, tot i que caiguem en la temptació de convertir-la en part d’un magma que pretenem únic i uniforme. Ella pot ser víctima del tràfic, sense capacitat d’escapar-se d’unes xarxes que l’empresonen. Addicta a les drogues que li subministren, esborrada la seva voluntat. O ella pot ser una dona migrant sense papers ni cap possibilitat d’aconseguir una feina. Però està viva, i també la família llunyana que ha de mantenir. També pot tenir papers, però un embolic de filferro espinós al voltant dels peus. El color de pell, l’accent, la falta de formació... I sí, ella també pot ser la dona que, lliurement, opta per la prostitució.
No soc jutge en aquest article. No posseeixo el cos de cap d’aquestes dones. No són meus els seus records, els seus traumes, les seves pors ni els seus sofriments. Només vull no deixar de pensar en elles. Reconèixer-les úniques. I, en la seva diversitat, negar-me a col·locar-les en una sola trinxera, brandir una pancarta i dictaminar quin és el camí que han de recórrer.
La prostitució es convertirà en la nova batalla de l’esquerra i del feminisme. Ja ho està sent. I, com totes les batalles en aquests dies d’urgències i polarització, el debat acabarà reduït a eslògans, i les discrepàncies, en traïcions. «El feminisme és abolicionista» és el crit de manifestacions recents. Em dol aquesta necessitat d’apropiació i restricció en un moviment que sempre va ser diversitat, diàleg i contrast d’opinions. Només cal mirar a Europa per reconèixer que no hi ha una solució completa al problema. Els països que han optat per regularitzar la prostitució no han aconseguit reduir el tràfic sexual. Els abolicionistes han deixat encara més desprotegides les dones que l’exerceixen.
Les dades són tràgiques. Espanya és el líder europeu en prostitució. El tercer del món, només darrere de Puerto Rico i Tailàndia. Segons l’ONU, el 39% dels homes a Espanya han pagat alguna vegada per sexe. Quatre de cada deu homes. Quatre de cada deu, mirem al nostre voltant. Malgrat la dificultat de posar xifres a un negoci fora de la llei, es considera que genera cinc milions d’euros diaris. L’edat mitjana de les dones que exerceixen la prostitució ha disminuït, també la dels nous clients. Parlem d’una mitjana de 20 anys.
La prostitució converteix el cos en una mercaderia. A partir d’aquesta realitat, es consolida un camp mental en què la dona és un objecte al servei de l’home. Es cronifica la masculinitat dominant i patriarcal. Si hi afegim el caràcter migrant de la majoria de les dones, es multiplica la discriminació. Sí, les històries de la prostitució estan plenes de violència, submissió, tortura, mort i estigma. També de valentia i supervivència. Podem considerar-ho vergonyós, indigne, inhumà... I aquesta és la definició exacta del nostre sistema econòmic i el nostre model de societat.
El Govern sembla encaminat cap a l’abolició. La qüestió de fons, la que ha de tenir una resposta clara i fonamentada, és si volem viure en un país lliure de prostitució o si volem creure que vivim en un país sense prostitució. El gran risc de l’abolicionisme és convertir-ho en la nostra perfecta hipocresia. La postura que tranquil·litzi consciències, però que tingui poc a veure amb el futur real d’una multitud de dones. O la mesura s’acompanya d’un programa real (i monumental, si tenim en compte la mida del negoci) o només invisibilitzarem encara més la prostitució, cosa que endurirà les condicions de vida de les dones que l’exerceixen.
Si s’opta per l’abolició, ¿es combatrà el tràfic més i millor? I si això és possible, ¿per què no es fa ara? ¿S’alliberaran totes les dones del tràfic i se’ls oferiran papers, empara i protecció? ¿També es concediran papers a les migrants que només troben en la prostitució una sortida? I, en l’hipotètic cas que se’ls hi facilitin, ¿com es respondrà a les crítiques i la manipulació de la ultradreta? Ni les bones intencions ni els discursos inflamats ni les pancartes serviran de protecció. El dia després de l’abolició ens posarà davant el mirall.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
