Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El medi ambient exigeix actuar ja
Els principals actors a nivell internacional, i al mateix temps grans contaminants, ja van amb retard d’acord amb les dimensions que ha adquirit la crisi
Tot desenllaç de la conferència COP26 que s’obre aquest diumenge a Glasgow que no inclogui l’adopció de mesures concretes d’aplicació poc menys que immediata s’haurà de considerar decebedor per lluitar contra el canvi climàtic. La certesa que la degradació del clima, del medi ambient, avança a un ritme i amb una intensitat més grans dels previstos no admet demores ni mitges tintes, i molt menys prestar atenció a la demagògia negacionista i atorgar-li la mateixa credibilitat que les conclusions raonades de la comunitat científica, que han advertit reiteradament que, tret d’actuació peremptòria, es posarà en situació irreversible el futur del planeta en termes de qualitat de vida per a les generacions presents i futures.
L’emergència climàtica és una realitat indefugible i la traducció més evident d’això és la proliferació de catàstrofes naturals de tota mena: pluges torrencials, incendis devastadors, sequeres inacabables, degradació dels sistemes hídrics i contaminació imparable de l’aire. Per corregir i limitar els efectes de la situació no hi ha més remei que canviar el model econòmic i de consum. És ineludible descarbonitzar els processos productius, apostar sense reserves per les fonts d’energia renovables, posar data a la reducció taxativa de l’ús dels combustibles fòssils, desescalar la producció de residus i gestionar amb rigor el seu emmagatzemament o destrucció. També és ineludible ajudar els països amb falta de recursos per afrontar la transició a l’economia verda i establir programes d’actuació en aquest sentit.
Els qui es resisteixen a acceptar el canvi de model en nom del creixement econòmic es desentenen de quina serà la realitat a mitjà termini si l’augment de la temperatura mitjana de la Terra supera els 1,5 graus: en cas que passés, el PIB mundial patirà una contracció ruïnosa per a tot el planeta, inclosos els països més pròspers. Quan instàncies tan poc sospitoses de radicalitat com el Banc Mundial i la Comissió Europea avisen que cal actuar sense dilació és que la gravetat del malalt s’aguditza dia a dia i és necessari intervenir amb determinació i rapidesa.
Malgrat això, aquests requeriments són, de moment, insuficients per vèncer algunes resistències al canvi. Per exemple, als Estats Units, on diverses multinacionals s’oposen per raons merament fiscals als plans del president Joe Biden per sanejar el medi ambient. Per exemple, a la Xina, que eludeix comprometre’s de forma inequívoca en l’eliminació del carbó a la producció d’energia. Per exemple, a diverses regions de l’est d’Europa –Polònia, Rússia–, on la mineria del carbó és fonamental en les economies. Per exemple, en països emergents com l’Índia i Sud-àfrica, que reclamen ajuda financera del nord per donar-se d’alta en el canvi de model de desenvolupament.
Seria absurd no reconèixer les dificultats per a la resolució del trencaclosques, però l’únic que no ha de passar a Glasgow és que d’aquí a dues setmanes s’aixequi la sessió sense compromisos específics. L’aplicació de l’Acord de París del 2015 els necessita sense subterfugis i cal dir que els principals actors de la comunitat internacional, i al mateix temps grans contaminants, ja van amb retard d’acord amb les dimensions que ha adquirit la crisi.
Tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la Cimera del Clima de Glasgow
El món té una última oportunitat d’evitar la catàstrofe climàtica i aquesta és la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Entre el 31 d’octubre i el 12 de novembre, governs de tot el món debatran sobre com frenar l’avenç de la crisi climàtica. Aquí podràs trobar tots els articles de EL PERIÓDICO sobre la COP26.
