Polèmica a TV-3 Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El Peyu se sincera
Quins temps, quan es parlava d’«humor català» per diferenciar-lo de l’espanyol, que es tenia per caspós i ignorant. Avui què no donaríem per tenir un Arévalo a TV-3
Aquestes coses acaben sempre explotant a la cara d’algú, i ha sigut a la de Vicent Sanchis, director de TV-3. Un manté a la programació d’una TV –pública, convé no oblidar-lo– uns tipus amb una gràcia que consisteix a cridar «¡Puta Espanya!» i acaba veient com asseguren en ‘prime time’ que els agradaria que la Reina els fes una «mamada» (sic). Què dic la Reina, fins i tot la seva filla, menor d’edat. Quan el sentit de l’humor consisteix a ser més bèstia i groller que ningú, un s’ha de superar a si mateix cada dia, en una espiral que finalitza sempre de la pitjor manera. Si és que s’ha acabat, ja que després de proclamar les ganes de ser ‘felatiat’ per una menor, no hi ha cap altra manera de mantenir l’audiència que traslladar aquests desitjos a la realitat i retransmetre-ho en directe. Quins temps, quan es parlava d’«humor català» per diferenciar-lo de l’espanyol, que es tenia per caspós i ignorant. Avui què no donaríem per tenir un Arévalo a TV-3.
Si quan es va cridar el primer «¡Puta Espanya!» a TV-3 algú s’hagués preocupat de pensar què li semblaria un «¡Puta Catalunya!», ens hauríem estalviat alguna vergonya. Canviar el subjecte de burla per un que ens toqui de prop serveix per comprovar la solidesa d’un gag: pensin que en lloc de la Reina i la seva filla, les dues persones a què el tal Peyu voldria veure davant seu de genolls, fossin la senyora del Vivales i la seva filla, o la presidenta del Parlament i la seva. Si els continua semblant un gag graciós, endavant, no es tallin i enviïn aquests suggeriments a TV-3. Quin riure.
Notícies relacionadesNo em sembla malament que Peyu tingui fantasies amb noietes, però aquests anhels se satisfan en la intimitat de casa, amb internet i una mica d’imaginació, com s’ha fet tota la vida. Cadascú és amo de les seves pròpies aberracions sexuals, però no fa falta donar-les a conèixer per antena, tret que l’hi hagi aconsellat el psicòleg com a part de la teràpia. En aquest cas, i sent pel bé de la salut mental del presumpte humorista, res s’ha d’objectar que se sinceri en públic. Abans de TV-3, aquesta gent s’havia de conformar a confessar les seves penes a altres com ells, asseguts tots en cercle.
-Hola, soc el Peyu i m’agrada que les nenes em facin marranades.
Aclariment
TV-3 no va difondre el fragment del gag de 'Bricoheroes' del qual parla Albert Soler al seu article 'El Peyu se sincera'.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
