Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La mínima i delicada història d’una monja mallorquina

La seva vida no tindria interès, més enllà de la contínua dedicació a l’oració, si no fos perquè ens va llegar una miniatura excepcional

1
Es llegeix en minuts

Hi ha llibres singulars i delicats que no sortiran mai a les llistes dels més venuts. Són joies d’una extrema qualitat, sobrietat i discreció. Peces úniques, dignes del més alt reconeixement. És el cas de ‘Fuga mundi’, un llibret editat per una casa humil de Muro, a Mallorca, Ensiola Editorial. És la història (real i també poètica) d’una monja de clausura, Magdalena Gamundí Pons, que va viure 46 anys, a cavall del XIX i del XX, al convent de la Puríssima Concepción de Palma. La seva vida no tindria interès, més enllà de la contínua dedicació a l’oració, si no fos perquè ens va llegar una miniatura excepcional. Va confegir una capsa, amb un vidre emmarcat, que contenia la seva pròpia cel·la, amb tots els detalls, amb el llit i les cadires, amb un crucifix, amb els llençols i la finestra i el rosari. I amb ella mateixa a dins, orant. Aquesta «vida minúscula», com diu Mateu Coll, un dels autors que reflexionen sobre aquest «art de la fuga en la sobrietat», ens arriba amb «el plaer de l’exigüitat». Hi ha tot un món en aquesta estampa de fa més de cent anys. La cosa finita per parlar de la infinitud. La poesia. Com diu un altre dels autors, Sebastià Perelló, «la dimensió poètica de la minusculització». 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web