Un Govern amb partit

El 40è Congrés Federal del PSOE ha complert a la perfecció amb aquest guió. Un informe de gestió aprovat per unanimitat, igual que la ponència marc que ha resolt totes les discrepàncies en les comissions i una executiva federal federal que ha comptat amb el suport del 94,6 per cent dels delegats. Poca innovació des del punt de vista ideològic més enllà de la reivindicació a una socialdemocràcia verda i feminista i alguns compromisos destacats com ara l'abolició de la prostitució, la derogació de la llei mordassa o l'abolició de la reforma laboral del PP. I molta contenció respecte a Catalunya, la qüestió que més ha condicionat la política espanyola en els últims anys i que ni tan sols apareix esmentada i que, aparentment, es resol de manera genèrica amb una invocació al federalisme de tall plurinacional, al desenvolupament del govern multinivell i a la desconcentració de l'Administració General de l'Estat.

Però el més rellevant d'aquest congrés ha estat l'escenificació de la unitat que ha aconseguit teixir Pedro Sánchez al seu voltant a conseqüència del seu accés al govern el 2018. Lluny queden ja les divisions internes del 39 Congrés que van portar a la presentació de tres candidatures a la secretaria general del partit i a la victòria per la mínima de Sánchez, que va aconseguir imposar-se per poc més de la meitat dels vots. El líder deposat per l'aparell en 2016, recuperat per la mínima per la militància en 2017 és avui més líder del partit que mai. Ha aconseguit el suport de gairebé tot el partit i el que és més important des del punt de vista simbòlic, dels ex presidents socialistes, en particular del díscol Felipe González que ha fet professió de sanchisme reservant-se el dret a discrepar i a sortir a la foto.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sense rival intern Sánchez ha dissenyat una executiva federal renovada a imatge i semblança seva envoltat de ministres i sobretot  de dones ministre, rejovenida i feminitzada. Destaca la presència en l'executiva del Ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en el càrrec de Secretari per a la Reforma de la Constitució i Nous Drets. Per dos motius. El primer és que Sánchez situa a la seva mà dreta en la direcció del partit posant de manifest que no és el partit el que envia sobre el govern sinó el govern sobre el partit. S'inverteix així la lògica més tradicional en les relacions partit-govern i es consolida una dinàmica basada en l'absoluta hegemonia del partit institucional, el líder del qual sembla haver designat a un comissari de govern davant el partit per evitar repetir les tibantors que es van produir en l'etapa anterior.

El segon és precisament la responsabilitat atribuïda a Bolaños, la de la Reforma Constitucional, una reforma que naturalment ha d'entendre's en sentit federal tal com es dedueix de l'aprovat en congrés. Així doncs, si bé d'entrada Catalunya no apareix esmentada en els documents congressuals sí que s'atalaia en l'horitzó la voluntat d'avançar cap a una reforma institucional que contribueixi a redissenyar el repartiment del poder polític i a resoldre un conflicte territorial que no sols se circumscriu a Catalunya però que sí que té en ella no sols el més clar exponent sinó també la cara més amarga. Però per a això fan falta amplis consensos, i el primer i vet aquí la tasca encomanada a Bolaños, bastir el consens en el si del partit,  començant per una posició comuna respecte al finançament autonòmic de cara a la reunió de presidents convocada per Feijóo.