La saviesa dels electricistes

Tot és nefast i dramàtic i terrible i vivim en un «pou institucional», però no patiu, perquè «el futur és a les nostres mans». Ho diu un Laporta que comença discret i humil (amb les mans a l’esquena) i que es va envalentint, sobretot quan li insinuen martingales per no encausar Bartomeu: «Ens estem carregant de raons», diu, deixat anar. Després vindrà la panacea de l’Espai Barça, que serà el súmmum, la Sagrada Família del XXI, però abans assistim a un espectacle que encara no sé si és un assaig de funeral, un projecte de foguera contra els infidels o una cerimònia del perdó.

Dos bàndols

Per al president no es tracta d’acarnissar-se contra Bartomeu, però tampoc de blanquejar una gestió que es presenta gairebé com l’escenificació d’un ‘true crime’. Entre els compromissaris, hi ha dos bàndols: el dels qui aposten per la llei del punt final, que proposa oblidar-se del passat; i el dels qui clamen per la crema de l’heretge. Bé, no tant: treure-li el carnet de soci amb deshonor, com proposa Àlex Figuera. Alguns no volen més ‘ismes’ i d’altres volen judicis sumaríssims.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I després hi ha els més grans, com José Sánchez Jiménez, que dona un cop de mà a Laporta perquè «té més valor que Manolete» (¡el que faltava!). Gairebé plorant, confessa que cobra 800 euros de pensió i que està disposat a entregar-ne 1.000 per salvar el Barça. O com el soci número 8, Mario Montoliu, que recorda que ell ja en va entregar 1.000 (pessetes en aquest cas) per construir el Camp Nou: «El tema és que no tenim un duro». Només ens queda alguna cosa per pagar els electricistes de guàrdia. «Dona’m la saviesa dels electricistes», cantava Paolo Conte, «així almenys hi haurà una mica de llum». 

Elena Fort, amb una veu entretallada (galls dissonants i llàgrimes a flor de pell), parla de l’Espai Barça com si li anés la vida. «Fortí, temple i orgull», diu. I abans posen un vídeo lacrimogen de Heidi i el seu avi (és un dir) que ens empeny al futur de Goldman Sachs. Sánchez i Montoliu se’l miren des de la talaia del soci que no sap de fons d’inversions sinó de derrames emocionals. Per cert, cinc hores després de començar l’assemblea intervé Laia Vilà, la primera compromissària que agafa el micròfon. I després se’n van tots a l’Estadi, que ja comença el partit.