El futur de l’alimentació

Més de 200 grans ciutats de tot el món s’han anat incorporant al Pacte de Milà de Política Urbana Alimentària des de la seva firma l’any 2015. Aquest acord pretén ser, més que una declaració, un instrument per modificar la forma en què consumeixen, distribueixen i també produeixen aliments de manera sostenible i justa les ciutats –que ja superen el 50% de la població mundial–, amb 37 actuacions concretes i indicadors per avaluar-ne el compliment. Barcelona acollirà del 19 al 21 d’octubre la sisena cimera anual del Pacte de Milà,, una trobada que va associada a la declaració de la ciutat com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i la celebració d’un ampli programa d’actes durant tot l’any a la ciutat i, durant 10 dies, una Setmana Ciutadana paral·lela a la celebració de la cimera. Ni l’acord entre ciutats ni les seves trobades anuals passarien de ser un esdeveniment buit de contingut si no fos per la seva doble condició d’esperó i guia d’un canvi profund i d’instrument de conscienciació ciutadana sobre les transformacions que estem vivint en aquest camp.

La crisi ambiental que viu el planeta ha canviat el marc en què ens movem. Els objectius del Mil·lenni que l’ONU es va fixar per al període 2000-2015 es van limitar a posar com a meta la reducció a la meitat de les persones que pateixen gana al món, la causa per a la qual es va crear al seu dia una organització internacional com la FAO. Els objectius de l’hereva d’aquella iniciativa, l’Agenda 2030, fixen com a meta l’eliminació completa de la fam al món, incidint que sense la correcció dels desequilibris als mercats mundials de l’alimentació això no serà possible, però afegeixen nous reptes: la creació d’un sistema de producció sostenible i resilient davant els grans canvis climàtics que no deixen d’accelerar-se i les transformacions en les estructures de generació d’energia i de generació de residus que la crisi ambiental també fa inevitables.

En aquest context, les accions que poden emprendre les àrees urbanes i els seus habitants són moltes. No només garantir l’accés als aliments a tota la població, sinó potenciar el consum responsable de productes locals o elaborats, transportats i distribuïts comercialment en condicions que generin la menor empremta ecològica i garanteixin el futur del sector agrari en condicions viables i justes.

Fer-ho realitat suposa una transformació de tota la cadena de l’alimentació i també dels hàbits alimentaris de cadascun de nosaltres. La Setmana Ciutadana, que es desenvolupa entre el 14 i el 24 d’octubre, té precisament com una de les seves principals raons donar a conèixer els recursos, les eines i les alternatives que la població té al seu abast per començar aquest canvi. Part d’ella, especialment les generacions més joves, ja l’ha començat, amb una consciència creixent que aspectes de l’evolució de la dieta del món desenvolupat en les últimes dècades, com l’increment del consum de carn o d’aliments precuinats o la consolidació de modes de distribució i consum que malgasten quantitats ingents de recursos ni és saludable ni sostenible. Aquest és el primer pas, però de res serveix sense un canvi de les estructures de producció que va més enllà de la iniciativa individual, que, d’altra banda, sense avançar també en l’accés equitatiu a l’alimentació nutricionalment saludable per a tothom no passaria de ser un gest tranquil·litzador de consciències de minories sensibilitzades.