Xefs, agricultors i venedors tempten els barcelonins amb 150 activitats sobre alimentació sostenible

Tenint en compte que asseure’s a la taula davant un bon plat pot ser un plaer i un espectacle sensorial, no és d’estranyar que l’inici de la Setmana Ciutadana de l’Alimentació Sostenible a Barcelona hagi comptat aquesta tarda de dijous amb un xou a mida, on els amos de l’escenari eren els habitualment anònims protagonistes del cicle alimentari: de paradistes de mercat a pescadors, pagesos, cuiners i fins i tot ‘riders’ que reparteixen a domicili les viandes. L’ajuntament ha apostat per un mural sonor en plena plaça de Sant Jaume per donar bombo i platerets a 10 dies amb 150 activitats per tota la ciutat, que formen la cara més visible i popular d’un 2021 que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Després de la pedagogia que exhibeix tota la programació de l’any batega un missatge tan senzill com el d’aprendre a menjar millor no només pel bé del mateix cos, sinó per evitar els desequilibris i injustícies a la cadena agroalimentària, i deixar de castigar el planeta amb sobreexplotacions. Es podria exemplificar dient que és millor devorar una fruita del parc agrari del Prat que una arribada de Sud-amèrica després d’un llarg i refrigerat periple. Per no parlar de la pesca, la carn o qualsevol producte que el ciutadà es vulgui posar a la boca. Un missatge al qual han posat veu des de la multiestrellada xef Carme Ruscalleda al pagès Ferran Berenguer, apel·lant –-sense escatimar crítiques al sistema– a una dieta més saludable, una compra més pròxima i una millor relació entre els mon urbà i el rural.

El mural musical i de sons (del mar al camp) ocupava una gran bastida de tres nivells tota la façana del consistori, alternant música i l’essència del que seran 10 dies d’agenda vinculada a l’alimentació, que ara situa com mai al canvi climàtic en el punt de mira. Hi haurà tallers, xerrades, experiències gastronòmiques, espectacles i variades propostes per connectar amb els barcelonins i transmetre’ls la importància de canviar a millor el sistema alimentari i trencar amb hàbits i formes de consum que atempten contra els ecosistemes però també contra la mateixa economia regional.

Informar-se’n i participar-hi

Berenguer, que representava al sector ‘eco’ de la Unió de Pageses, ha disparat a la jugular de la indústria i els polítics al qüestionar el «màrqueting» que envolta el terme «sostenible». Ha recordat que menjar és una qüestió «social» i que cal garantir aquest dret, decidint com fer-ho. «Les institucions comencen a donar-nos la raó, parlant d’alimentació sostenible... que no sabem molt bé què és», ha emfatitzat, després d’anys en una trinxera que combat la «precarització» a la cadena alimentària, la distribució a preus que ofeguen el pagès, l’«amenaça constant de poder perdre les terres» per urbanitzar-les, «ampliar aeroports» o crear noves energies... Sense oblidar la permissivitat amb els nitrats en zones vulnerables, ha rematat. Per això, l’activista ha encoratjat els barcelonins a informar-se i participar en els debats, fins al dia 24.

Alertant sobre el fet que en poc temps no hi haurà manera de portar al plat «sardines del nostre mar», el patró major de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, ha relatat l’esforç que realitzen per proveir la ciutat de pesca local preservant la biodiversitat i transmetent l’ofici entre generacions. «¿Hi ha pescadors a Barcelona? Sí, i no és un miracle». Tampoc han faltat els dards contra els «reglaments aberrants» que han d’obeir a les seves barques.

Per a la ramadera i membre del projecte Ramats de Foc Marta Carola, l’ofici al qual ara es rendeix li ha permès encoratjar la biodiversitat. Ha protagonitzat un dels moments més emotius, al compàs del cant amb el qual anomenen les seves vaques de l’Albera quan estan pastant. En el cas d’Àngels Fisas, ‘paradista verda’ i pagesa al mercat de la Concepció, aquestes «àgores de la compra fresca i de proximitat» són determinants en el model de ciutat que volem. Res de mercats «com a folklore per al turista», sinó amb un «paper principal» en l’alimentació i com a punt de trobada entre veïns i botiguers, ha defensat.

Precarització a la cadena

La baula més recent de la cadena, els anomenats ‘riders’, ha estat representada per Felipe Corredor (RidersXDerechos), recordant que amb precarització laboral no hi pot haver sostenibilitat i lamentant el mal ús de la «llibertat» al referir-se els empresaris als seus horaris.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Com a colofó, la mediàtica Carme Ruscalleda ha reivindicat la cultura rural en el marc de l’emergència mundial per al final de la pobresa, la gana, el malbaratament i els desequilibris de poder, advocant per aliances mundials com a única sortida. Agafant la tradició, ha advocat per «no llençar res de bo, ni oferir res de dolent». Sense oblidar com tots i cadascun d’aquests agents sobre l’escena «inspiren el múscul gastronòmic del sector terciari».

El muntatge interactiu, amb creacions musicals i sonores a càrrec de CaboSanRoque, conduïda per Edi Pou i amb participació del públic, també ha inclòs unes paraules de l’alcaldessa Ada Colau, que veu en la capitalitat una oportunitat per menjar més sa, però també per «reforçar els nostres mercats, restaurants, pagesia, ramaderia i pesca».