Els avals del Govern Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No era un Tribunal de Contes

Com que d’una manera o una altra ens tocarà a tots rascar-nos la butxaca per sufragar les pallassades d’uns quants, més val que ho fem amb alegria

3
Es llegeix en minuts
No era un Tribunal de Contes

Al final resulta que el Tribunal de Comptes no era de Contes, i no es va empassar els ídems que li explicava el governet. La veritat, no sé a què treu dissimular, si del que es tracta és que paguem entre tots el que aquesta tropa va malgastar en els seus deliris, millor tirar pel dret i dur a terme, com abans, una estafa piramidal: cada polític llacista ha d’enganyar 10 'primos' perquè paguin, i cada un d’aquests, al seu torn, 10 més. Al final, quedarem entrampats tots els catalans, és a dir, tots els catalans que en el procés no pintem res i els que sí que pinten continuaran vivint igual de bé, que és del que es tracta.

Ja que tots ens divertim com a nans amb cada nova ocurrència llacista, de justícia és que paguem. A més, com que d’una forma o una altra ens tocarà a tots rascar-nos la butxaca per sufragar les pallassades d’uns quants, més val que ho fem amb alegria. Si després s’ho gasten en vi, en clubs alemanys de senyoretes o en regals als amics que encara no han atrapat contracte o càrrec, és cosa seva.

Amb l’estafa piramidal, tots ens sentirem engalipats, sense distinció de religió, sexe ni raça, i així no molestarem el Tribunal de Comptes, els membres del qual –sens dubte a causa de la distància– no coneixen la tirada dels catalans de pagar-los als líders llacistes tots els capritxos que se'ls antullin. De passada, ens estalviarem la vergonya aliena de sentir els ploriquejos de Junqueras perquè li volen embargar la casa on, a més d’ell, viuen els seus fills, que vénen ganes d’aconsellar-li que els fiqui en un hospici.

Tot això no passaria si no ens haguessin avortat el procés. En la republiqueta catalana, aquesta pobra gent no necessitaria anar gemegant per a mantenir el seu tren de vida. Això estaria garantit per la Constitució catalana, probablement ja en el seu títol preliminar. Fa uns dies vaig saber d’un tipus que, al preguntar-li per què havia votat que sí en el referèndum de l’1-O, va respondre amb sinceritat:

-Perquè amb la independència l’amarratge del iot serà més barat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Ho sabria de bona font, suposo. És a dir, que allò del gelat de postres era un ham per captar llacistes de morralla, d'aquells que si fa falta una bona foto se’ls envia a rebre cops de porra. En realitat, es tractava d’abaratir els amarratges en ports esportius, eliminar l’IVA en llagostes, ostres, percebes i altres mariscos, rebaixar l’IBI a les segones residències amb piscina i superfície de gespa no inferior a l’hectàrea, eximir d’impost de circulació al tercer vehicle de la família i estendre un xec de 400 euros als qui tinguin als seus fills estudiant en un internat a l’estranger, que seria de 500 si a més el nen demostra posseir un cavall de pura raça (àrab, mai espanyola).

Mentre això no succeeixi, els líders llacistes, els seus amics i els seus familiars –inclosos els pobres fills de Junqueras– hauran de continuar inventant sistemes perquè els paguem les gresques entre tots, com Déu mana. Si el Tribunal de Comptes no és de Contes, si preparar l’estafa piramidal demana temps, i si estem quasi a penúltim mes, l’únic consell que se m’ocorre és l’edició d’un calendari 2022 amb un líder llacista nu a cada mes. Als bombers els funciona.