De l’emergència a la cautela

En paraules del president de la Generalitat, aquest divendres Catalunya va fer «un «pas de gegant» en el retorn a la normalitat prepandèmica. Si fem cas de les dades positives dels paràmetres (la velocitat de transmissió del virus, el risc de rebrot o el nombre de contagis) i el descens del nombre de persones ingressades a les ucis (per sota de 100), es pot afirmar que la Covid-19 està sota control. Sense proclamar el final definitiu de la crisi sanitària, econòmica i social que hem viscut des del març del 2020, la veritat és que la decisió d’eliminar la majoria de les restriccions vigents fins avui és alguna cosa més que una llum al final del túnel. Fa un any, la situació tornava a ser crítica i estàvem a punt d’entrar en una voràgine d’onades que han remès bàsicament gràcies a la vacunació massiva. Un 82% dels catalans més grans de 12 anys disposen de la pauta completa (un 73% de la població en general), una dada decisiva que ha provocat aquest punt i a part, després de 19 mesos de restriccions, amb prop d’un milió d’infectats i gairebé 24.000 defuncions.  

Amb algunes excepcions (com la de l’oci nocturn o els concerts i festivals en locals tancats, amb un aforament del 70% i passaport Covid; o com les competicions esportives en pavellons, amb el 80%), la nova reglamentació, regulada pel Procicat, estableix el 100% en la majoria d’activitats, des de les universitats als espectacles, des de les botigues i els bars i restaurants als esdeveniments esportius a l’aire lliure, amb els horaris i les condicions habituals abans de la pandèmia. D’aquesta manera, la societat s’acosta a l’esperada normalitat, que no s’ha de confondre, en cap cas, amb el relaxament.

És evident que les mesures que han entrat ara en vigor faciliten una vida quotidiana molt similar a la que teníem abans de l’aparició del virus i són un bàlsam perquè l’activitat econòmica (especialment en el sector serveis i la cultura) camini cap a la recuperació, però no s’han d’oblidar les prevencions. En primer lloc, l’ús de la mascareta, que continua vigent als espais tancats i que també contribuirà a un control més gran d’altres malalties víriques de transmissió per l’aire, com la grip, sense oblidar la higiene de mans i la distància de seguretat. Per això convé insistir en dos aspectes fonamentals. El rigor necessari a l’hora de disfrutar dels espais d’oci (la casuística a les discoteques deixa molt a desitjar) i la continuïtat en l’administració de vacunes per arribar a un percentatge encara més alt.  

El president Pere Aragonès ha declarat que «la pandèmia ha perdut força, però no s’ha acabat». L’arribada del fred i la hipotètica proliferació d’altres afeccions que van quedar sota mínims l’any passat ens han de mantenir en tensió. Passar de l’estat d’emergència al d’alerta significa que hem deixat enrere la part més fosca del malson però, alhora, que hem de tenir prou consciència ciutadana per no abaixar la guàrdia. A més, hem de tenir en compte, també, que les condicions sanitàries en un territori, ara com ara positives, estan estretament vinculades a l’evolució global del virus, un fet que ens obliga a extremar la prevenció, fins i tot vivint uns moments en què la normalitat, en certa mesura, torna a la nostra vida.