La coeducació en temps difícils

Podria semblar que un cop presa aquesta decisió la coeducació als centres educatius de Catalunya ja no corre cap perill, però res més lluny de la realitat, perquè encara no hem aconseguit implantar-la a les escoles catalanes i espanyoles. La convivència de nenes i nens a les escoles és una premissa totalment imprescindible i necessària per a l’escola coeducativa, però no és una condició suficient. A més de que els infants comparteixin temps i espais educatius, cal que els centres escolars eliminin les barreres per a la plena igualtat de nenes i nens a l’escola. Això implica una sèrie d’accions com són el disseny de plans d’igualtat contextualitzats a cada centre educatiu, fer una tria de materials didàctics des de la perspectiva feminista, incorporar dones referents al currículum o promoure un joc equitatiu als patis escolars, però també inclou altres canvis menys evidents però igual d’importants, com són la presa de consciència de prejudicis sexistes i el tracte diferenciat o fer ús d’un llenguatge no discriminatori. Malgrat que hi ha iniciatives molt interessants i programes coeducatius ben dissenyats, els estudis que s’han portat a terme fins a la data d’avui mostren que ens queda un llarg camí a recórrer; el professorat no se sent preparat per treballar temàtiques com la violència de gènere o l’educació afectivo-sexual a les escoles i, per tant, no es treballa amb la profunditat que requereix.

Les xifres actuals de violència de gènere al nostre país (també en parelles d’adolescents i joves) i el nombre creixent de denúncies per agressions sexuals mostren, de forma flagrant, com encara estem lluny d’assolir un nivell d’igualtat que es reflecteixi en les relacions entre homes i dones. La literatura científica ha posat de manifest com la millor manera de prevenir aquestes situacions és oferir models igualitaris a la infància, tant en l’entorn familiar com a les escoles, i també fer reflexionar els infants sobre qüestions rellevants a aquest nivell. Per tant, no podem obviar la responsabilitat dels centres educatius en aquest àmbit; no podem permetre que les nenes, als 6 anys, ja hagin interioritzat que són menys vàlides que els companys, tal com mostren diversos treballs.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

D’altra banda, la confusió que han creat les aportacions de noves corrents individualistes en la definició de sexe i gènere, sobre la que es cimenta la teoria feminista, ha desdibuixat darrerament els objectius de la coeducació. És molt necessari encara recordar que les nenes i dones, que representen el 52% de la humanitat, encara estan oprimides i discriminades en la nostra societat i que els estereotips sexistes són, en gran part, responsables d’aquesta situació.

Cal que tota la comunitat educativa i les autoritats competents prioritzin la implantació del model coeducatiu a les nostres escoles per tal de promoure una societat més justa i lliure de prejudicis i discriminacions sexistes. La tasca de les escoles és clau i el paper de les mestres és, un cop més, allò més important. ¡Sort en tenim de les mestres feministes!