La gestació subrogada: ¿tècnica de reproducció assistida o explotació reproductiva?

El debat sobre la gestació subrogada ha arribat al punt àlgid aquesta setmana, arran de la notícia que ha aparegut en premsa sobre la criatura que Ana Obregón ha adquirit a través de la contractació d'una agència de subrogació als EUA. Malgrat la polèmica que desperta, la gestació subrogada s’ha anat normalitzant els últims anys; tanmateix, comporta un seguit de riscos i conseqüències que no es poden obviar.

La realitat és que les dones que accedeixen a gestar un nadó durant nou mesos i lliurar-lo a les persones subrogants en el moment que donen a llum ho fan per necessitat econòmica. A més, al contracte que han de signar hi consten multitut de restriccions en l’estil de vida que hauran de complir escrupolosament i que a molts països inclouen aïllar-se dels éssers estimats els últims mesos. L'embaràs és un procés psicofisiològic extremadament complex que fa la dona més vulnerable i si les condicions socials, culturals i personals no acompanyen la dona en aquest procés i no estan en sintonia amb aquest transcendental moment vital, hi ha un risc alt que es puguin desencadenar diverses problemàtiques en l'embaràs i el pospart. D’altra banda, no es contemplen de manera acurada totes les situacions que poden passar, com ara casos en què el nadó mor o d’altres en què el nadó té alguna malformació i els pares intencionals sol·liciten una interrupció de l'embaràs amb què la gestant pot no estar d'acord.

L'evidència científica actual mostra que l'embaràs comporta una transformació definitiva de la dona i un intercanvi biològic entre l'embarassada i el nadó que va molt més enllà dels gens. Al llarg de l'embaràs, es produeix una vinculació afectiva entre la mare i el nadó i hi ha evidències sòlides sobre l'impacte negatiu que té en la salut de tots dos tot allò que fracturi un vincle saludable, des de la concepció fins als primers anys de vida. Durant l'embaràs, mitjançant aquesta vinculació, es contribueix a la formació del cervell infantil i al neurodesenvolupament.

Per al nadó, la subrogació significa una sèrie de pèrdues: el gesta una mare que intenta no vincular-s'hi, que pot estar deprimida o en una situació psicosocial adversa, se'l separa d'ella al néixer i en la majoria de casos no la torna a veure. La separació de la mare després del naixement suposa un trauma i una gran pèrdua per al nadó.

D'altra banda, negar el dret del menor a conèixer els seus orígens li pot causar greus danys psicològics, ja que tindrà la necessitat d'elaborar la seva pròpia història personal. A més, per a l'atenció mèdica de la persona al llarg de la vida, és important comptar amb el registre de les malalties i altres antecedents mèdics dels familiars biològics.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és el fet que les persones subrogants no siguin avaluades de cap manera per accedir a aquest procés, ja que implica negar als nadons la tutela institucional que mereixen i que es garanteix en les adopcions.

És important remarcar que no existeix el dret a ser pare o mare, tan sols el desig, per molt fort que sigui. En canvi, en una societat civilitzada sí que s’han de protegir les persones més vulnerables –com ara nadons i dones en situació de precarietat– i garantir-ne el dret a no ser comprats, explotats ni mercantilitzats.