Taiwan, camp de batalla de la Xina i els EUA

L’exhibició de força xinesa en els primers dies d’octubre no té precedents. La seva força aèria va efectuar centenars d’incursions a la Zona d’Identificació de la Defensa Aèria (ZIDA) de Taiwan, amb desenes de bombarders, caces i avions espies que simulaven un terrorífic escenari bèl·lic. Provocació o advertència, el cert és que, tot i que l’Exèrcit Popular d’Alliberament va declarar el 2020 que no reconeix la línia imaginària que divideix l’estret de Taiwan i respectaven Pequín i Taipei, les incursions només es van produir en la ZIDA que voreja a l’espai aeri taiwanès i no en aquest. 

El ministre de Defensa taiwanès, Chiu Kuo-cheng, va afirmar que el 2025 la República Popular estarà en condicions d’envair amb èxit l’illa. Mentrestant, el ‘Wall Street Journal’ va revelar que l’administració Trump va enviar en secret a Taiwan un petit contingent de forces especials per entrenar l’Exèrcit illenc. És la primera vegada, des que Washington va establir relacions diplomàtiques amb Pequín i les va tallar amb Taipei el 1979, que els EUA reconeixen que té militars a territori taiwanès, tot i que no estacionats permanentment, sinó que al llarg de l’any han entrat i sortit.  

La Xina, tradicionalment adversa a tot risc, no vol ocupar la ‘província rebel’ per la força; pretén amb aquests perillosos jocs de guerra enviar un missatge clar a Taipei que no tolerarà la independència, i als altres països que no consentirà que es violi el principi d’una sola Xina. Abans que una aventura militar, Pequín potser recorreria a altres mètodes, com la interrupció d’internet amb el tall dels cables submarins o el bloqueig econòmic. Qualsevol de les accions suposaria també un enorme revés per al desenvolupament xinès i l’estabilitat de la zona.

L’arribada de Biden no va millorar les relacions amb la Xina. Per contra, el president nord-americà sembla prestar-se a escoltar la dreta més recalcitrant, que demana que el Pentàgon intervingui a favor de Taiwan ara, abans que Pequín arribi a una força de combat difícil de frenar. Peter Huessy, director d’estudis de dissuasió estratègica de l’Institut Mitchell, insta la Casa Blanca a augmentar el pressupost de defensa i disminuir el social: «Davant la Unió Soviètica la dissuasió va funcionar, no la distensió». 

Els falcons afirmen que cal mantenir ben proveïda l’illa que el general MacArthur va anomenar ‘el Portaavions’ que tenen els EUA davant la Xina comunista. És evident que l’estratègia antixinesa de Biden és fonamentalment militar, mentre que la de Trump era econòmica. Al setembre, tot just finalitzar el fiasco de la retirada de l’Afganistan, Biden va anunciar la formació de l’AUKUS, una aliança militar amb Austràlia i el Regne Unit, per la qual es dotarà de submarins nuclears Austràlia, a més d’intercanviar informació d’intel·ligència i tecnologia a fi de contenir la Xina. A més, ha celebrat a principis d’octubre la primera cimera del Quad, una altra aliança militar integrada pel Japó, Austràlia, l’Índia i els EUA. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Xi Jinping sent el setge entorn de la Xina cada dia més estret, amb gestos que considera «intolerables», com el de Lituània, que ha obert una seu diplomàtica de Taiwan. Una de les conseqüències més greus de la creixent hostilitat occidental és l’augment del nacionalisme entre els joves, que es pot fer incontrolable. Els 1.400 milions de xinesos han crescut convençuts que no tornaran a ser humiliats per les potències occidentals i que la reunificació amb Taiwan és una aspiració sagrada. «S’ha d’aconseguir i s’aconseguirà», va dir Xi Jinping dissabte passat, al Gran Palau del Poble. 

La Xina veu en els EUA una potència en decadència obsessionada per mantenir la seva primacia tecnològica, cosa que la col·loca al costat errat de la història. Washington, per la seva banda, veu Pequín com una autarquia tirànica entossudida a dominar el món. Postures antagòniques que troben a les aigües del Pacífic el caldo de cultiu perquè un error de càlcul de Taiwan encengui la metxa d’un voraç incendi.