Pressupostos expansius

Els Pressupostos del 2022 seran, si la tramitació parlamentària ho permet, uns comptes amb més despesa social, més inversions i més recaptació fiscal. Tot això recolzat en dues grans palanques: la consolidació de la recuperació econòmica i una nova injecció de fons europeus. El projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022, aprovat aquest dijous pel Consell de Ministres, és fidel a la línia general que ha seguit el Govern des de la irrupció de la pandèmia: reforçar la despesa pública en els àmbits i col·lectius que han quedat més endarrerits en aquesta crisi. No es podia esperar una altra cosa. PSOE i Unides Podem han acordat uns comptes expansius que apaivaguen, momentàniament almenys, les tensions entre els dos partits i donen una imatge d’estabilitat a la coalició de Govern, contra els qui volien veure que aquesta seria una legislatura curta.

El projecte dels comptes preveu una despesa total consolidada d’Estat, Seguretat Social i organismes autònoms per un total de 458.970 milions d’euros, amb pujades en gairebé tots els apartats. ‘A priori’, és una cosa positiva que s’augmenti la despesa social (amb pujades de les pensions, del salari dels funcionaris i de l’ingrés mínim vital), que les partides dedicades als joves s’incrementin un 84,8% (inclosos un bo cultural de 400 euros i l’ajuda al pagament del lloguer) o que es destini el 46% més a les polítiques de vivenda. Totes aquestes mesures repercutiran directament en un benestar social més gran, així com la pròrroga de les recents rebaixes d’impostos vinculades a la factura elèctrica. Més complicat serà afrontar aquest formidable augment de la despesa social en un escenari que no sigui tan esperançador com el que dibuixa el Govern. Les previsions oficials per al 2022 es mantenen en un creixement del 7%, malgrat que en el segon trimestre d’aquest any el PIB va créixer gairebé dos punts menys del previst, l’1,1%, com va confirmar l’INE fa tot just dues setmanes. Aquest resultat decebedor, no obstant, no ha alterat els càlculs de l’Executiu, que continua fiant-ho gairebé tot a la recuperació econòmica i al bon avenç de la vacunació. Tampoc contempla el possible efecte de la inflació, que si continua al ritme actual podria frenar el consum i, amb això, retardar l’esperada sortida de la crisi. Amb aquests senyals al camí, els comptes podrien ser massa optimistes i posar en qüestió l’anunciada i necessària reducció del dèficit de l’Estat, del 6,3% del PIB previst per al 2021 al 3,9% el 2022.

En matèria fiscal, el Govern preveu un creixement de la recaptació tributària del 8,1%. La mesura estrella és el tipus efectiu mínim del 15% (sobre la base imposable) de l’impost de societats, que afectarà un miler d’empreses, amb la qual l’Executiu espera ingressar 400 milions d’euros. En espera de la reforma fiscal, aquesta era una de les accions pendents del Govern de PSOE i Unides Podem. L’empremta dels fons europeus (27.633 milions) es notarà, principalment, en la inversió, que arribarà a un total de 40.000 milions d’euros. En aquest capítol s’inclouen les mesures per modernitzar el model productiu. No obstant, no s’ha de perdre de vista que aquestes ajudes estan condicionades al compliment de diverses reformes estructurals, inclosa la laboral i la del sistema de pensions. Per tirar endavant el projecte de Pressupostos, el Govern haurà de negociar amb la resta de partits, prioritàriament el PNB i ERC, socis d’investidura. Aquests ja han anunciat que els seus vots no seran gratis.