El Barça, com Prometeu

En un altre temps, a l’hora de la trobada ens les hauríem agenciat per trobar un televisor o per amuntegar-nos davant una tauleta mentre els que volien ballar ballaven enganxats. Res d’això. El més barcelonista que hi va haver al casament va ser una noia que es va atrevir a cantar, a cappella, un bolero: «‘Si negaras tu presencia en mi vivir…’».

Tenim «gust» de Barça, clar, perquè «‘tanto tiempo disfrutamos de ese amor’», però la realitat d’aquest octubre que s’entreveu tempestuós i amarg és que cada dia hi ha noves boques del volcà blaugrana escopint lava grana i arribant al mar blau per provocar xocs tèrmics entre l’altíssima temperatura, infernal, de les entranyes del club i l’aigua cada dia més freda de l’aficionat. ¿Pot formar-se un futur delta amb noves extensions de terra que, a la fi, seran fèrtils? Pot ser que sí, però mentrestant el que percebem és destrucció i colades que endrapen la història recent, lentament i inexorablement, un magma que tot ho engoleix, pot ser que fins i tot el lema virginal i identitari del més que un club. No el vaig veure en directe, però vaig arribar a casa de matinada i, sabent la nova debacle, em vaig martiritzar amb el cilici de la revisió d’un partit que va ser tres quarts del mateix al que ens té acostumats l’equip. És a dir, res. És a dir, la decepció, el desgavell, la fragilitat, el mòrbid.

El càstig dels déus

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Hi va haver un temps en què el Barça es va assemblar a Prometeu. Va capturar el foc dels déus del futbol i el va entregar als mortals. Però els déus l’han castigat igual que al tità mitològic: encadenat a una roca, una àguila li menja el fetge cada matí; el fetge es regenera cada nit i, l’endemà, torna l’ocell de presa per prosseguir amb el tiberi. Així estem: fa temps que l’àguila de Lisboa sobrevola sobre el que vam ser (i a Champions va tornar amb les seves urpes) mentre els matalassers, vivint al seu matalàs defensiu, van prendre un aperitiu somnolent amb el nostre fetge malmès.

En l’horitzó, la magnitud de la tragèdia econòmica, el fantasma amb cadenes de la SA, i la perspectiva d’un octubre (València, Dinamo de Kíev, Reial Madrid...) que, per cert, s’acaba amb l’arribada de la nit dels morts vivents i el Dia de Difunts. Crec que torno al casament i a la barra lliure.