Violència a Barcelona Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El ‘botellon’ de la Colau

Responsabilitzar dels actes vandàlics d’aquesta Mercè els professionals de rebentar festes, o la pandèmia, o el tancament de les discoteques, o a l’òxid nitrós és reduir els motius

2
Es llegeix en minuts
Botellón en la playa del Bogatell.

Botellón en la playa del Bogatell. / JORDI OTIX

Donar-li la culpa a Colau, als ‘menes’, a l’extrema dreta, a la Guàrdia Urbana, a la música que reivindica la violència al carrer, la droga, com el ‘drill’, que ve del ‘trap’, que ve del ‘hip-hop’, que ve... Responsabilitzar dels actes vàndals, via ‘botellon’, d’aquesta Mercè als professionals de rebentar festes, als que volen fer-la grossa, o a la pandèmia, o al tancament de les discoteques o a l’òxid nitrós, com explica aquest diari, és reduir els motius. Pot ser que siguin tots.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Si ampliem el focus observem més context. Aquesta realitat pot ser que no agradi, però és tan veraç com els 19 menors d’edat que han passat a disposició de la Fiscalia de Menors aquest cap de setmana, dels 66 detinguts.

Pregunto als joves que tinc a prop sobre les raons d’una Mercè tan violenta, un que encara recorda aquells concerts tan cervesers al Moll de la Fusta dels 80, recuperada la ciutat per a la festa.

Les meves preguntes són directes. Les seves respostes també. Ho fan sense ganes d’ofendre, nets del políticament correcte, amb ganes d’explicar el que veuen les seves mirades; una anàlisi pel broc gros i sense filtres. «Van a fer-la grossa. Surten de casa per barallar-se. Molts són moros. D’altres, d’aquí. La seva música sempre és violenta. Els agrada dir que són del carrer. Reivindiquen haver-se fet als carrers, tot i que no sigui veritat». Aquest posat entre cometes és un resum de moltes respostes.

És la versió adolescent. Podem afegir-hi dues rutines més. Una: l’autoritat no està de moda. Per actualitzar la frase la construeixo amb un «l’autoritat està sobrevalorada». Una qüestió molt preocupant. El descrèdit de les diferents policies es palpa des que els nanos van a primària. No hi ha normes. Ningú pot regir res. Això és la llibertat, pensen.

Notícies relacionades

L’altra rutina passa per l’expressió tan mal utilitzada fa un temps que els carrers són nostres. El concepte de col·lectivitat apropiant-se d’un espai és el que una part de la gent jove veu per la tele o les diferents xarxes socials. Allò que la teva llibertat acaba on comença la de l’altre és una antigalla d’idea, contenidors inclosos.

I que quedi clar. El que escric no és ‘random’, tot i que algú pugui exclamar «au va», sabent que res d’això «allarga». ¡D’una!