La llum: ¿i les autonomies, què?

Dues de les mesures apuntades pel Govern poden aconseguir un efecte fulminant. Canviar el sistema de subhasta que ara manté el preu a l’engròs del megawatt entre els 140 i els 150 euros (més del triple que fa un any) n’és una. Però les d’efecte més ràpid són, sens dubte, les fiscals. Després d’haver suspès fins a final d’any l’impost del 7% sobre la generació elèctrica i haver prorrogat la rebaixa de l’IVA del 21% al 10% fins a final d’any, semblen quedar sobre la taula tributària només dues opcions per abaratir el rebut: una rebaixa més gran de l’IVA al 4% o la reducció fins al mínim possible de l’impost especial sobre l’electricitat del 5%.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Les creixents bases imposables dels tributs sobre l’electricitat mitiguen la pèrdua de recaptació que, d’una altra manera, suposaria una rebaixa dels tipus. N’hi ha prou amb un exemple: un IVA menor, del 10%, sobre un megawatt a 150 euros (15 euros) reporta a l’Agència Tributària molt més que un impost del 21% sobre la base mitjana de 40 euros del 2020 (8,40 euros). Tot i que l’IVA baixés al 4%, l’impacte recaptatori no seria tan potent com podria semblar en un primer moment, si s’aplica sobre una base de 150 euros.

El mateix es podria dir de l’impost del 5% sobre l’electricitat. Un exercici matemàtic molt simple suggereix que es podria reduir aquest impost al voltant de l’1,5% sense perdre recaptació, a l’aplicar-se el nou percentatge sobre un preu més gran del megawatt. La qüestió, en aquest cas, és que aquest impost és autonòmic. I que són les comunitats les que han de dir si estan disposades a fer el mateix exercici que l’Estat ja ha fet amb l’IVA o si, al contrari, no renuncien als ingressos extra que els promet el desenfrenat preu de la llum.