El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

¿Un curs polític endimoniat?

La ruptura entre el PSOE i ERC sobre l’aeroport de Barcelona és un mal punt de partida per a la política catalana

3
Es llegeix en minuts
¿Un curs polític endimoniat?

EUROPA PRESS/Ricardo Rubio

És xocant. El que podríem anomenar «els fonamentals» van bastant bé. Espanya és un dels països amb més percentatge de vacunats, més del 70%. Malgrat el soroll, l’estat autonòmic ha reaccionat bé a una pandèmia imprevisible. L’economia rebota i aquest any es preveu un creixement mínim del 5%. Les xifres d’ocupació de l’estiu són encoratjadores. L’acollida a Torrejón dels afganesos que han aconseguit fugir ha sigut jutjada com a modèlica per la presidenta de la Comissió Europea...

El diàleg social es tensa, però no es trenca, en el delicat assumpte del salari mínim. La cúpula patronal no vol (o no pot) cedir, però no desitja abandonar el diàleg. Empresaris i sindicats saben que els ertos han permès sobreviure i que l’Estat només els ha pogut finançar amb l’ajuda del BCE. Som a Europa, que no és el paradís, però que està lluny de ser el pitjor lloc del món.

El balanç és més que acceptable i, no obstant, escoltant els informatius de televisió o llegint les capçaleres dels diaris sembla que Espanya sigui a la vora el precipici: pujada contínua del preu de la llum, atropellaments als nens marroquins a Ceuta, augment dels delictes d’odi, contínues crisis polítiques... ¿Som de veritat al caire del precipici? Giscard d’Estaign va prendre distàncies del general de Gaulle amb aquella cèlebre frase: «Oui, mais» (‘Sí, però’). Aquí, no som al caire del precipici, però...

Però potser no hi ha cap altre país del món civilitzat en què les relacions entre els dos principals partits siguin tan tòxiques. Ni als Estats Units, perquè Trump no mana sobre tots els republicans. La no-renovació, 1.000 dies després de l’ordenat a la Constitució, del Consell del Poder Judicial és el més espectacular. I si el PSOE i el PP no poden acordar absolutament res, Espanya va amb una pota coixa. 

A més, propaganda a part, el PSOE està feble i el PP també. Bloqueig entre els dos principals partits, i tots dos arrossegant seriosos problemes. El pitjor del pitjor.

El gran problema de Pedro Sánchez no és només que no té majoria parlamentària. Ni que la coalició amb Podem tampoc hi arriba. Un Govern pot aguantar una mala ratxa com la molt sensible pujada del preu de la llum. I fins i tot la incompetència –almenys mediàtica– de la vicepresidenta del ram. Però el que el deslegitima més és que el seu soci de coalició repeteixi cada dia que tot es deu a la incompetència dels ministres socialistes o –pitjor encara– a la seva covardia davant els grans monopolis elèctrics.

I el mateix soci, ni més ni menys que Yolanda Díaz, la líder temperada de Podem, celebra en públic com una gran victòria «progressista» que el Govern central (del qual és vicepresidenta segona) hagi hagut de retirar el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Projecte que el seu cap jeràrquic creia rellevant per al progrés econòmic i per avançar en la desinflamació del conflicte català, un dels grans problemes d’Espanya des de fa 11 anys, quan hi va haver la sentència «patriòtica» del Constitucional sobre l’Estatut.

ERC ha decidit no recolzar el projecte (per inquietud ecològica, per populisme i per falta de lideratge) i Sánchez ha decidit paralitzar-lo. Sense l’aval de la Generalitat, Brussel·les no l’hauria aprovat. El més sorprenent és que JpC, el partit de Puigdemont, que advoca per dinamitar ponts, hi estava a favor. Va ser el vicepresident Puigneró, de Junts, qui el va firmar. I ara, quan es retira la inversió i Aragonès protesta contra Madrid, Junts diu que han de fer front comú i votar contra els pressupostos de Sánchez. Sembla el joc dels disbarats, però aquesta setmana s’ha de reunir la taula de diàleg i la discussió pressupostària és a prop. A Sánchez no pot fer-li cap gràcia i reunir la comissió contra els delictes d’odi no és cap pedaç.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Malgrat «els fonamentals», Sánchez té serioses dificultats. Però és que el líder de l’oposició, Pablo Casado ho té pitjor. Un recanvi assenyat al Govern d’Espanya sembla impossible. No hi ha avui espai per abordar-ho, però les enquestes que li donen majoria raspada diuen –totes– que el PP dependria mes de Vox que Sánchez de Podem. 

Que l’alternativa sigui un Govern PP-Vox no és bo per a Casado. ¿I per a Sánchez? Continuarà.