Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Per la festa nacional, em quedo al llit igual

Per evitar la caiguda d’assistència a la Diada Nacional-Llacista, la Generalitat ha tret un cartell cursi, de color rosa i amb un individu calb que tant pot ser Pau Casals que el calb de la loteria

3
Es llegeix en minuts
Per la festa nacional, em quedo al llit igual

Aquest dissabte no és la Diada Nacional, aquest dissabte és el dia que els llacistes surten a bramar i insultar. És cert que això ho fan sempre, al·lèrgics com són a tota discrepància, però l’11-S ho fan amb cobertura televisiva, així que al cridar han de compondre un gest institucional, per més que les institucions hagin arribat en aquesta desgraciada terra al seu nivell més baix dels últims 3.000 anys.

Si no vaig assistir mai a una Diada quan era catalana, no assistiré ara a la Diada Llacista, que si et despistes et venen una samarreta. Ni tan sols el més independentista dels meus fills –quin disgust va tenir el pobre, quan en una excursió campestre, una cabra se li va menjar el llaç groc– pensa acostar-se a la manifestació. A la meva família cadascú té les seves raons per deixar plantada la Paluzie i el governet en ple, i les del meu fill són més poderoses que les meves.

-¿Ens tanquen l’oci nocturn i quan els convé, pretenen que ens ajuntem en una manifestació? Hi anirà sa p. mare.

El que el noi no té de ben parlat, ho té de sincer. En alguna cosa hi hauré influït, ja que, tot i que independentista, sap reconèixer que hi ha coses més importants que Catalunya, una de les quals és divertir-se. Com em va passar a mi, a força de fer anys el que li costarà serà trobar alguna cosa menys important que Catalunya. Temps al temps.

Si el que tinc a casa serveix com a baròmetre, la Diada Nacional-Llacista –cada vegada es va semblant més el nom a Nacional-Socialista– serà una altra reunió de catalans de mitjana edat, la meitat jubilats i l’altra meitat pendent de la seva ràpida jubilació. Almenys no faltarà tema de conversa, tu quant cobres de pensió, tu creus que a mi m’arribarà, a mi em falten encara cinc anys, i en aquest pla.

Anar a cridar una vegada a l’any no fa mal, així visiten Barcelona, s’ha veure com ha crescut la Sagrada Família des de l’any passat, apa, 26 euros l’entrada, a Madrid segur que els jubilats entraríem gratis. No, cridar –amb moderació, que ja tenim una edat– no és dolent, el que és dolent és continuar donant la tabarra amb el 1714, que si érem una nació, que si el decret de Nova Planta, que si etcètera. No m’imagino un monàrquic francès fotent la murga amb la família reial tan maca que tindrien de no haver sigut per la Revolució Francesa, i això que aquesta és 75 anys més recent. Un poble que perd els seus orígens perd la seva identitat, però un poble que viu aferrat als seus orígens, mai evoluciona i a sobre és un pesat.

Per evitar la caiguda d’assistència a la Diada Nacional-Llacista, la Generalitat ha llançat un cartell cursi, de color rosa i amb un individu calb que tant pot ser Pau Casals que el calb de la loteria. Tan cursi serà que, a més de treure-li al pobre Casals una frase de context fins que sembla de Paulo Coelho –no serà casual que tinguin el mateix nom– li han dibuixat un ocellot a l’espatlla, i per si ni així queda clar que és una al·legoria d’‘El cant dels ocells’, del bec treu una nota musical. He vist cartells més adults a preescolar. Li canvien l’ocellot cantaire per un dècim, i els surt gratis l’anunci de la pròxima loteria de Nadal.

Per si no hi havia prou motius per no anar a la Diada, hi ha a més el risc de moviments sísmics. No s’alarmin, serà Pau Casals removent-se a la tomba.

Notícies relacionades