Apunt
El pessimisme en la selecció
Després de la victòria de la selecció espanyola a Pristina contra Kosovo, Luis Enrique va respondre davant la premsa que «en la selecció mai ho hem tingut fàcil. El que genera al voltant, el pessimisme que hi ha, mai és fàcil».
El millor exemple és l’actual. Tan cert com que el partit de la selecció va ser fluix i que els davanters de Kosovo van posar en serioses dificultats Espanya, és que els gols de Pablo Fornals i de Ferran Torres van donar la victòria a Espanya. Un triomf necessari que, al costat de la derrota de Suècia, col·loquen Espanya la primera del seu grup i depenent d’ella mateixa per classificar-se de manera directa. Dimecres, per sobre de tot, calia guanyar. I això van fer.
Entre les quatre millors
Aquesta menció del seleccionador al pessimisme no és la primera. El 3 de juny, en vigílies de l’Eurocopa, un periodista li preguntava què faria per convèncer-nos als aficionats i periodistes davant l’escàs optimisme que hi havia entorn de la selecció. «Estic convençut que aquesta selecció està entre les sis o set favorites. El temps ho dirà», va respondre Lucho. El temps va dir que un mes després Espanya va caure contra Itàlia en semifinals en la tanda de penals després d’un superb partit contra la que és campiona d’Europa. El seleccionador s’avia quedat curt. Espanya va ser una de les quatre millors de l’europeu.
Sincerament, no em sorprèn que només dos mesos després torni el martell periodístic sobre el seleccionador. Pocs recordaran resultats de la selecció en altres mesos de setembre en què hi va haver sonades patacades que van complicar, i molt, per exemple, la classificació per a l’Euro-2008, aquella que vam guanyar, sí.
Tampoc ningú reflexiona sobre el que costa muntar un centre de la defensa que ha sigut durant tres lustres la casa de Sergio Ramos. Sí, aquest capità que Luis Enrique no va portar a l’Eurocopa evitant elegantment explicar per què i que encara no ha jugat un partit tres mesos després. ¿Ho hauran entès ja els qui van matar el seleccionador titllant-lo d’antimadridista?
Llarga vida al pessimisme, potser fins i tot funciona, vist això.
