La bombolla de l’‘streaming’ Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ted Lasso, una altra gran sèrie que tampoc veuràs

Cada vegada és més complicat aconseguir que algú contracti una nova plataforma només per l'impuls d'un programa. L'oferta de l''streaming’ comença a ser cara i aclaparadora

3
Es llegeix en minuts
Ted Lasso, una altra gran sèrie que tampoc veuràs

Apple TV+

S’ha parlat molt l’últim mes de ‘Ted Lasso’. La sèrie, estrenada l’any passat, no va trigar a conquerir el cor de la crítica i el públic gràcies a alguna cosa de la qual anàvem escassos durant la pandèmia: humor i bon rotllo. Amb l’estrena de la segona temporada la sèrie ha tornat a acaparar titulars, tertúlies radiofòniques, crítiques de mitjans especialitzats, publicacions a les xarxes...¿Què té d’especial aquest home de mitjana edat, amb bigoti i gest rialler? 

Ted Lasso és un entrenador de futbol americà que accepta una oferta per entrenar un equip de futbol britànic. Passa que ell, de futbol (el d’aquí), no en té ni idea i no triga a adonar-se que el nom és l’únic que comparteixen els dos esports, cosa que dona lloc a infinitat de situacions hilarants derivades del xoc cultural i de la ingenuïtat del mateix personatge. Però Ted Lasso, tot i que ho sembli, no és tonto. Pot ser que sigui una nul·litat en l’àmbit esportiu, però sap llegir les persones i treure’n el millor. Aquesta deliciosa comèdia va més enllà de l’esport. Parla sobre la confiança en un mateix, el poder de l’optimisme i les coses que ens uneixen per sobre de les diferències. El gran problema de Ted Lasso, per a la majoria dels espectadors, és que no està ni a Netflix, ni a Prime Video, ni a HBO ni a Filmin. Està a Apple TV+, una altra aventura de la companyia de Cupertino. El ‘Netflix d’Apple’ és un servei poc conegut pel públic. De fet, la majoria dels clients d’AppleTV+ ho han sigut de retruc, gràcies a la promoció que oferien fins fa poc (regalaven un any de servei per la compra d’un dispositiu de la companyia). Les males llengües asseguren que molts ni tan sols han fet ús del servei al desconèixer per complet la seva existència.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Que la premsa especialitzada recomani Ted Lasso és lògic. Els periodistes poden veure-ho pràcticament tot en el marc de la seva feina perquè les companyies els donen accés a les sèries abans de l’estrena. És un mecanisme de promoció bàsic. Però l’espectador es troba en una posició diferent. Per molt i molt que la recomanin, si la sèrie no està a la plataforma que té contractada o en aquella que comparteix amb altres persones, el més probable és que la pirategi o que, senzillament, la ignori.

Cada vegada és més complicat aconseguir que algú contracti una nova plataforma només per l’impuls d’un programa, sobretot si es tracta de serveis menys populars. A la ment del consumidor les decisions d’aquest tipus es fan partint d’un doble raonament: econòmic (qui m’ofereix més al millor preu) i d’accessibilitat (immediat, sense obligar a passar pel procés de donar-se d’alta). I aquí les veteranes juguen amb avantatge.

Notícies relacionades

S’ha parlat molt de bombolla audiovisual, però no tant de la bombolla de plataformes, totes amb «la sèrie que no et pots perdre» sota el braç. Abans els continguts estaven disponibles en canals dins d’un servei d’accés universal (la televisió). Ara les sèries estan migrant cap a illes digitals, un paradís de consum sota demanda i sense publicitat, però que ens obliga a pagar peatge. Segons l’últim baròmetre de GECA, un estudi sobre els hàbits de consum dels usuaris de serveis de ‘streaming’, dues és la mitjana nacional de plataformes contractades per llar. Que en un territori de llarga tradició pirata com el nostre s’hagi instaurat la cultura del pagament per continguts és una notícia extraordinària. Però dues plataformes per llar deixen molts bons programes fora de l’equació.

L’oferta de l’‘streaming’ comença a ser cara i aclaparadora. La maça del màrqueting no para de consagrar sèries que estan fora del nostre abast amb l’esperança que hi pugem a bord. Però rares vegades piquem l’ham amb un servei tan petit. Les estadístiques diuen que els gegants del sector són els peixos grans que es mengen el peix petit. I és una llàstima. Perquè les grans perjudicades són sèries com Ted Lasso, que realment val la pena. 

Temes:

Sèries Apple