El desafiament estival Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Abans de connectar l’aire condicionat

Més enllà d’aquest sistema agressiu amb el medi ambient, hi ha nombrosos artefactes i estratègies per protegir-se de la calor a l’estiu

3
Es llegeix en minuts
Una dona es tapa la cara amb un ventall per alleujar la calor en un carrer de Pequín.

Una dona es tapa la cara amb un ventall per alleujar la calor en un carrer de Pequín. / REUTERS / DAVID GRAY

Només hi ha dos sistemes per protegir-se de la calor: evitar-la o alleujar-la. Per evitar-la, toca posar-se a l’ombra. Aquesta pot ser natural o artificial, fixa o mòbil. L’arbre ha sigut secularment el gran protector solar perenne. Sota la seva copa frondosa trobem el paradís, a l’escalfar-se les seves fulles, impulsen l’aire, que ascendeix atraient l’aire inferior més fresc. Lloc idoni per a la lectura o una rica migdiada. Fins i tot i així, l’enginy humà ha sabut millorar la naturalesa creant la pèrgola. Una simbiosi entre arquitectura i verdura. Col·locada estratègicament, no gaire alta, amb una buguenvíl·lea o glicinia –millor que parra o heura– permet protegir-nos, i alhora aconsegueix que a l’hivern el benèfic sol pugui acariciar-nos. L’ombra de pèrgola és molt millor que la de porxo, on el sostre sòlid encaixona l’aire i dificulta la seva circulació. També podem emportar-nos l’ombra allà on anem. Bé sigui amb un pal i un teixit superior, o, més lleuger, amb un aler o visera encasquetat al nostre cap en forma de barret. El nom ho diu tot.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En l’àmbit de l’arquitectura trobem sàvies lliçons refrescants, la primera, saber orientar la casa. Els nostres avis ho feien de meravella. Obrien el balcó a sud –això sí, abaixant la persiana, un altre refinat disseny, perquè la radiació no entrés– i una finestra a la part nord. La façana assolellada s’escalfava elevant l’aire més lleuger i arrossegant el de l’interior des de la seva zona més fresca. Així es generaven beneïts corrents d’aire, que a més de cops de porta es carregaven de tant en tant algun vidre.

També podem interactuar amb la roba. I aquí tenim una contradicció. D’una banda, ens ve de gust estar com més despullats millor. Però d’altra banda, no podem exposar el cos al sol per les cremades. L’augment de càncers de pell és preocupant. Millor portar roba que cobreixi tot el cos, inclosos braços i cames. S’ha demostrat que la roba fosca i més densa és la que millor protegeix dels perniciosos llamps ultravioleta. L’ús de roba blanca a l’estiu, al reflectir el sol dona més frescor, però alhora deixa passar més radiació. Potser per això els pobles del desert es cobreixen amb colors foscos, això sí, de forma folgada, per permetre la transpiració. Aquesta és la clau. Des del 1996 hi ha un etiquetatge per a la roba, la UPF, desenvolupada per científics australians, on algunes marques indiquen el grau de protecció de cada peça, especialment les vambes. Un UPF 50 indica que només una de cada 50 parts travessa el teixit. Un altre adminicle per protegir-se del sol són les ulleres d’ídem, ideades per als aviadors militars i posteriorment civilitzades.

Notícies relacionades

El segon sistema per combatre la calor és alleujar-la generant fred. S’aconsegueix movent l’aire per provocar la sensació de frescor per convecció. L’evaporació de la nostra suor rebaixa la temperatura sensitiva. Tal com funciona un càntir, que amb la porositat de la seva superfície permet que l’evaporació extregui calor del seu contingut interior i, per tant, el refredi. Podem moure l’aire amb la mà, un full, un paipai o un ventall plegable, sofisticat invent procedent d’Orient que, a través de Portugal, va arribar a Espanya. Aquí vam saber convertir-lo no només en un alleujador de la calor, sinó en sistema de missatges pre-SMS, i complement artístic de moda que va triomfar a les corts europees. Es coneixen altres ventiladors antics, com lones penjades al sostre que s’activaven amb cordes de forma manual. I amb l’electrificació va arribar la ventilació automàtica.

Si cap d’aquestes estratègies de confort tèrmic ens calma, podem banyar-nos o endrapar un gelat. Tot i que un vas d’aigua calenta treu més la set. O, in extremis, prémer el botó ‘on’ de l’aire condicionat. Només aquest enginyós sistema ha aconseguit fins ara refredar l’aire de forma real: simplement jugant amb la pressió i descompressió d’un gas. Això sí, gastarem electricitat i entrarem en una espiral perillosa: contribuirem a carregar-nos la capa d’ozó que, al seu torn, farà més perillosa la radiació solar i farà que connectem més l’aire condicionat. La factura de la llum, desbocada aquest estiu, amenaça d’abrasar-nos. Sense z.

Temes:

Estiu Calor