El parèntesi estival Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La vida, pastilla a pastilla

Les vacances representen un estat d’ànim allunyat dels problemes quotidians, en què la factura de la llum la paguen uns altres, l’onada de calor amb prou feines ens inquieta i tots conservem el record d’aquella primera vegada

4
Es llegeix en minuts
La vida, pastilla a pastilla

No els vull amargar, però això s’acaba. Les vacances són una cosa més que un lloc on eixarrancar-se sense cap altra preocupació que el nombre de minúcies que ens corresponen a l’hora de l’aperitiu. Les vacances són un estat d’ànim. Trobem a faltar el lloc de vacances perquè no tenim els problemes que ens angoixen la resta de l’any. No hem de treballar, la hipoteca és un pagament en diferit a principis del mes següent, la factura elèctrica l’abonen uns altres, no ens creuem amb aquesta persona que no volem veure, potser amb el teu ex, amb qui, com és sabut, és molt difícil coincidir si vius en una ciutat com Madrid però un esport d’alt risc fora de la capital. Les vacances són una col·lecció de moments que va evolucionant de la infància a l’edat adulta. En la pubertat i l’adolescència atresoren el record del primer petó, el primer rotllo, el primer cigarro, la teva mare mirant-te fixament als ulls perquè els veu estranys («¿Has plorat, fill?») la primera borratxera i acabar amb la cara blava després de vomitar.

El primer desamor. Fins i tot aquesta estrena en el desafecte la recordem amb carinyo i melancolia. Recordin aquell primer passeig agafats de mà aliena que representava una prolongació de la innocència i el vaivé esbojarrat de les hormones. El primer de tot, 100 litres per metre quadrat en una hora, una pluja torrencial d’emocions al llarg de diversos estius que ens amara i prepara per al xim-xim de l’edat madura, quan ja amb prou feines plovisqueja i aquestes emocions s’espaien i amb prou feines queden coses per viure per primera vegada. La primera feina, el primer fill, el primer matrimoni, el primer divorci, la primera destrempada, el primer net.

Les vacances són un decorat de sèrie amable de televisió, de ‘Vacaciones en el mar’ i de ‘Verano azul’. Durant aquell període de festa –tant és si es tracta de quatre dies com de dues setmanes– s’alleugereix fins i tot el pastiller. Lluny dels nostres punts d’amarratge, al costat d’una platja, el cingle d’una muntanya o en un viatge a Bali, la vida deixa de ser una ingesta de píndoles per a cada fase del dia. La vida és una pastilla, em deia un amic. Les vacances pinzellen aquest lloc on t’adorms a la teva hora sense necessitat d’empassar-se una pastilla. Pastilles. Una per arrencar el dia, una altra per a la tensió, una altra per obrir la gana i una altra per tancar l’estómac. Una altra per al cor, una per a les migranyes, una altra per fer l’amor, una altra per dormir, una altra per al colesterol i un omeprazole per contenir-les totes. Una per abans de beure, una altra per deixar de fumar, una altra per substituir la nicotina. La vida abans i després de les vacances és un blíster de la mida del ‘Princesa del Pacífic’.

A la tornada d’unes vacances ens agafem a llibres d’autoengany que camuflen la tornada a la feina submergits en l’aparença que podem prolongar uns dies més el temps d’esbarjo. Vaig arribar de vacances i em vaig llançar a cegues a buscar ‘Son de Mar’, de Manuel Vicent, una història d’amor, de nàufrags i de tornades recreada a Circea (Dénia, en realitat), on totes les coses, les bones i les dolentes, passen a l’agost, amb el Montgó, Yul Brynner, la Malvarrosa, el Carme i el Mediterrani de fons, cales, coves ocultes al mar i tarongerars a les meravelloses pàgines on prolonguem durant un parell de dies el temps d’oci que ja no disfrutarem fins passats uns mesos. Els llibres també s’assemblen a llocs de vacances on ens agrada estar-nos.

Notícies relacionades

Després del reinici i de tornada a la connexió, comprovem que tot segueix «en ordre»: el canvi climàtic, Europa en flames, l’onada de calor (tan suportable en vacances com sufocant a la tornada), les tarifes de la llum, la marxa de Messi i el futur de Mbappé, Javier Tebas i Florentino, la tornada dels olímpics, la cinquena onada de la Covid, l’avenç talibà i el cartell de Zahara, que venen a ser el mateix, el posat a Marivent, un tauró en una platja, la vacunació dels nens, la situació dels ‘riders’, la crisi del turisme i un tiroteig amb sis morts que aquesta vegada passa a la vella Europa i no en un centre comercial nord-americà, notícies que probablement ho deixaran de ser quan arribi setembre.

El setembre és aquell mes en què arrenca l’any sense raïm a la Puerta del Sol ni destapament d’ampolles, quan una vegada més ens plantejarem acudir a un gimnàs on abonarem la matrícula i tampoc hi anirem més enllà de dos o tres sèries de dorsals; aquell mes que quan ens pregunten com han anat les vacances recorrem a una falca per respondre tots la mateixa cançó: «Ja fa tant temps...».

Temes:

Vacances