Cita Govern central - català Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sánchez agafa el flascó de Betadine

La Comissió Bilateral i altres espais com el Consell de Política Fiscal i Financera s’han convertit en el iode per intentar mitigar la ferida

3
Es llegeix en minuts
Sánchez agafa el flascó de Betadine

JOSÉ LUIS ROCA

Divendres a la nit del 15 de desembre del 2017 Josep Borrell va flanquejar Miquel Iceta, aleshores candidat a presidir la Generalitat, en un acte electoral a l’Hospitalet de Llobregat. Els comicis es trobaven molt pròxims, ja que es van celebrar el 21. Eren unes eleccions convocades pel Govern de Rajoy sota la jurisdicció del 155. L’endemà al matí, Iceta s’havia mostrat obert a un futur indult als presos independentistes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Borrell s’hi va oposar sense matisos: «L’han fet molt grossa». Fent gala dels seus cèlebres dots per a la diplomàcia i després d’admetre que ell no és tan bona persona com Iceta, va explicar que la societat catalana està ferida i que, per tant, el primer que s’havia de fer –va sentenciar– és desinfectar les ferides. «S’ha de guarir el cos social i per això s’hi ha de passar bé el desinfectant i després, naturalment, s’haurà de cosir». Al seu parer, que una gran proporció de la societat catalana sigui partidària de la independència «no pot ser» i suposa que Catalunya és «un país malalt».

Fa uns quants dies es va celebrar una trobada telemàtica del Consell de Política Fiscal i Financera, a què va acudir el conseller Giró. A continuació, Salamanca es convertia en l’escenari de la cimera de presidents autonòmics, en què Pere Aragonès va ser l’únic absent. El president no hi va acudir perquè aquestes trobades són perfectament prescindibles a efectes pràctics, però sobretot per evitar una imatge de normalitat, que li interessa molt a Sánchez, però que no respon a la realitat. Esquerra, així mateix, ha d’administrar els símbols a fi de no quedar assetjada pels retrets d’entreguisme i rendició que, de forma més o menys velada, li llancen JxCat i la CUP.

Finalment, aquest dilluns es va reunir a Madrid la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, nascuda de l’Estatut (article 183). Aquesta comissió només s’ha convocat amb presidents socialistes a la Moncloa. Rajoy la va menysprear, i es va saltar l’Estatut. La delegació catalana ha acudit a la cita amb una llarga llista de 56 reclamacions, algunes antiquíssimes i repetidament desateses.

Han passat més de tres anys i mig des d’aquella nit amb Iceta i Borrell a l’Hospitalet. Molt temps. I, des dels antípodes de la desmesurada bel·ligerància de Borrell, Pedro Sánchez ha començat a moure’s per procurar que la ferida faci menys mal.

Notícies relacionades

El primer pas, els indults profetitzats per Miquel Iceta. El segon, la taula de diàleg prevista per al setembre. Tothom sap, no obstant, que de la taula no se’n pot esperar gaire. Ni l’independentisme pot renunciar a l’amnistia i l’autodeterminació –almenys en la conjuntura actual–, ni Sánchez abandonar la seva rotunda negativa a les dues coses. És més, res indica que el Govern espanyol estigui en disposició de presentar i defensar fermament una proposta concreta, seriosa i acceptable per a Catalunya.

Així, la Comissió Bilateral (i altres espais com el ja citat Consell de Política Fiscal i Financera) s’han convertit en el Betadine, el iode per intentar mitigar la ferida, perquè aquí Sánchez sí que pot fer concessions, contribuint a millorar el clima amb el Govern i, més que amb el Govern, amb ERC. Una aplicació astuta i modulada del Betadine –pacte per ampliar l’aeroport del Prat, per exemple– ha de facilitar, a més, que una fracció dels catalans s’allunyi del sobiranisme. Els republicans, d’altra banda, que aquesta mena de ‘peix al cove 3.0’ funcioni els pot ajudar a compensar el previsible fracàs de la taula de diàleg i a convertir-se en la primera força política de Catalunya.