El diàleg Estat-Generalitat

Tot i que s’havia especulat que es podria ajornar al setembre, la Comissió Bilateral Estat-Generalitat es reunirà finalment el 2 d’agost. Preparats ja els temes pendents entre Miquel Iceta, quan encara era ministre de Política Territorial, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, és positiu que la cita s’hagi mantingut abans del període vacacional per fer així la sensació que hi ha voluntat de diàleg i pressa per abordar-lo. 

Una altra característica positiva és la separació de la comissió bilateral de la cita per a la taula de diàleg més política fixada per a la tercera setmana de setembre. La separació de les dues trobades permetrà avançar almenys en el menys conflictiu, que és la comissió bilateral, tot i que a la taula de diàleg les discussions s’estanquin, especialment si ja en la primera reunió els representants del Govern plantegen les reivindicacions del programa màxim, com són l’amnistia i el dret d’autodeterminació, com han anunciat repetides vegades que faran.

En el diàleg més pràctic es poden plantejar múltiples temes, entre els més de 40 recollits en l’anomenada Agenda del Retrobament pel Govern de Pedro Sánchez, però la portaveu del Govern català ha fixat sis qüestions prioritàries –lloguers, dependència, beques, ingrés mínim vital, Mossos d’Esquadra i infraestructures–, sense perjudici d’altres de molt importants, com el repartiment dels fons europeus.

En principi, els temes més fàcils d’abordar són les beques, l’ingrés mínim vital i els Mossos. El traspàs pendent de les beques universitàries, que des del 2001 el Tribunal Constitucional ha decidit en tres ocasions que són competència autonòmica, causa un greuge de 44 milions anuals, segons la Generalitat. El Govern reclama així mateix el traspàs de la gestió i el finançament (15 milions anuals) de l’ingrés mínim vital (IMV) per invasió de competències quan ja hi ha la ‘renda garantida de ciutadania’ i per raons de proximitat: el primer any només s’han aprovat un 15,6% de les sol·licituds d’IMV. Sobre els Mossos, el Govern demana un augment de plantilla per acostar-se a la ràtio de policies per habitants de la resta d’Espanya (3,5 agents per mil habitants, quan a Catalunya és de 2,5) i la materialització dels 688 milions de finançament assumits pel Govern del PSOE el 2018 però que encara no han arribat (els primers 452 milions estan previstos en el Pressupost del 2021).

Més difícils semblen els altres tres temes –infraestructures, dependència i lloguers– per dèficits del passat i per les diferències existents. En infraestructures, la no aplicació durant anys de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que equiparava la inversió al percentatge del PIB, ha acumulat un gran dèficit, així com un elevat deute a Rodalies. El Govern ha desenterrat també la reivindicació del traspàs del port i l’aeroport de Barcelona i del Consorci de la Zona Franca. En la llei de dependència s’arrossega un incompliment del finançament per part de l’Estat, que amb prou feines arriba a un 13% (davant el 65% de la Generalitat) quan havia de sufragar un 50% de les despeses d’atenció a les persones dependents.

Finalment, el tema més polític és la petició de la Generalitat que el Govern retiri el recurs d’inconstitucionalitat a la llei de lloguers catalana, que continua en vigor perquè no es va executar la clàusula de suspensió. Aquesta qüestió es creua a més amb les divergències sobre la rebaixa dels lloguers en el Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, cosa que pot complicar la resolució.