Tòquio 2020 Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Uns Jocs Olímpics estranys

Hi ha dubtes sobre el moment i el mateix model de la competició, que alguns consideren més propi del segle XIX que del XXI

3
Es llegeix en minuts
Ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos de Tokio

Ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos de Tokio / Juan Ignacio Roncoroni (EFE)

Hem passat del campionat europeu de futbol als Jocs Olímpics sense gairebé temps per recuperar l’alè, malgrat que ens trobem enmig d’una altra onada del maleït virus que, si ha permès alguns espectadors als camps de futbol, els impedirà a Tòquio. Aquestes seran unes Olimpíades estranyes perquè se celebren amb un any de retard, perquè les preocupacions de salut predominaran perquè molts atletes estan infectats i aïllats, i perquè només el 22% dels japonesos les desitgen, ja que a l’estar vacunats menys del 20% temen que els Jocs actuïn com un superdifusor del virus. Per això són molt impopulars, i el 40% dels japonesos volien que es cancel·lessin, una cosa que només ha ocorregut el 1916, el 1940 i el 1944. El resultat és que de ser un esdeveniment que projectés al món la potència del Japó, s’ha convertit en un fracàs econòmic i d’imatge del qual s’aparten polítics i patrocinadors. Tot això desperta dubtes sobre el moment i sobre el mateix model dels Jocs, que alguns consideren més propi del segle XIX que del XXI.

La Grècia clàssica va inventar els Jocs Olímpics. Els grecs, que vivien dividits en petits estats nació en constants baralles fratricides, van tenir la intel·ligència d’inventar un tipus de confrontació que permetia interrompre les guerres cada quatre anys. No deixa de ser una brillant paradoxa que la manera d’apaivagar les lluites fos excitar les passions de la tribu, derivant el sentiment nacionalista al terreny esportiu, on les conseqüències són molt satisfactòries per a l’ego i menys nocives per al cos. D’aquesta forma, Atenes i Esparta, Tebas i Macedònia sublimaven les seves rivalitats en la confrontació esportiva.

Les primeres olimpíades de l’època moderna es van celebrar a Grècia el 1896 i en hi van participar 241 atletes, tots homes, tots blancs i tots de classe alta o aristocràtica. L’esport era llavors cosa de rics, com mostra la pel·lícula ‘Carros de foc’ de Hugh Hudson amb meravellosa música de Vangelis. A les Olimpíades d’aquest any hi participaran 11.000 atletes, gairebé la meitat dones, i es veuran totes les tonalitats possibles en el color de la pell, fet que farà aquests Jocs infinitament més democràtics i inclusius, i això és molt positiu, tot i que tampoc es pugui oblidar que només en tres ocasions s’han celebrat a l’hemisferi sud (dos a Austràlia i una al Brasil) i que mai n’hi ha hagut a l’Àfrica. El 2032 tornaran a Austràlia, que és l’única que els ha sol·licitat. Davant la creixent escassetat de candidats, hi ha veus que demanen que els Jocs d’Estiu se celebrin sempre a Grècia i que els altres països li proporcionin l’ajut econòmic necessari.

John Branch, periodista esportiu i premi Pulitzer, ha escrit que «els Jocs Olímpics estan construïts sobre l’excés, barrejats amb geopolítica, trufats de corrupció i engany. Cada cicle olímpic suscita preguntes incòmodes sobre sostenibilitat, mal mediambiental i drets humans». Més específicament, les crítiques es concentren en el Comitè Olímpic Internacional (COI) i els drets dels atletes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El COI està integrat per 102 membres de dubtosa extracció democràtica que no reten comptes a ningú i que aconsegueixen que al seu costat la mateixa FIFA sembli un model de transparència i virtuts democràtiques. Se’ls acusa de compravenda de vots per a la designació de les seus olímpiques, d’ignorar les qüestions de drets humans i de no tenir prou en compte els interessos dels atletes. Així, els Jocs d’Hivern se celebraran l’any vinent a la Xina, que acaba d’ofegar les llibertats de Hong Kong i reprimeix els uigurs de Xinjiang. El 2014 van ser a Sotxi, a Rússia, i van acabar amb un majúscul escàndol de dopatge. Poc després Putin va envair i es va annexionar Crimea. També es critica que aquests Jocs se celebrin en ple estiu, quan els anteriors de Tòquio (1964) van ser a l’octubre per evitar la calor excessiva. La culpa la tenen les televisions, que guanyen molts diners amb la retransmissió i imposen els seus interessos al proporcionar el 73% dels ingressos del COI.

Però res d’això importarà quan comencin les competicions, el tribalisme que portem en l’ADN exciti l’orgull nacional i la classificació del medaller faci viure com a propis els èxits dels atletes. ¡Posin-se còmodes i disfrutin!