La producció d’aliments Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Amb el menjar no es juga

La transició a sistemes d’alimentació més sostenibles i resilients davant el canvi climàtic és un dels eixos prioritaris en les polítiques europees

3
Es llegeix en minuts

El tomàquet de la nostra amanida ha necessitat 13 litres d’aigua, tres mesos de terra fèrtil, pesticides i fertilitzants artificials, mà d’obra per a recol·lecció, transport i venda. La producció del tomàquet, com de la resta dels aliments, deixa una petjada hídrica important, a més d’una empremta de carboni, totes dues multiplicades per la ineficiència: un terç dels aliments es desaprofiten. A això, cal afegir-hi les següents tendències: menys pluges, sequeres més freqüents, un descens de la fertilitat de la terra cultivable derivada de l’augment de la temperatura, i una població de 10.000 milions de persones amb necessitat d’alimentar-se per al 2050. Totes les variables impliquen una disminució de l’oferta, per la qual cosa, si no es fa res, és inevitable l’increment del preu dels aliments frescos. 

Per aquesta raó, la transició a sistemes d’alimentació més sostenibles i que assegurin la seva resiliència davant el canvi climàtic és un dels eixos prioritaris en les polítiques europees. L’estratègia «del camp a la taula» pretén reduir l’empremta ambiental, garantir la seguretat alimentària i la salut pública, aprofitar les noves oportunitats que generarà aquesta transició mundial, i apoderar els productors primaris que, sovint, solen ocupar una posició feble a la cadena de provisió.

La inversió en investigació i desenvolupament en temes agroalimentaris està xifrada en 100 milions de dòlars a nivell mundial, que és clarament insuficient per a la transformació que es necessita. Per això, els fons europeus reserven una bona part del pressupost per a aquestes iniciatives, i hi ha molts sectors que poden implicar-se i beneficiar-se d’aquesta transició.

Un d’ells és el desenvolupament de noves fonts de proteïnes que no siguin d’origen animal. La ramaderia intensiva, a part del sofriment animal, té un impacte mediambiental difícil de sostenir. El futur passa per un benestar més gran dels animals, menys volum de carn, però de més qualitat. Les noves fonts de proteïna seran els insectes, les algues i els productes elaborats a partir de soja o altres proteïnes vegetals que ja es troben a molts supermercats. També cal trencar una llança a favor de les llenties, els cigrons i les mongetes. Socialment ja s’observen canvis en aquesta direcció, a través d’un augment del vegetarianisme entre els joves o iniciatives com els ‘dilluns sense carn’ o el ‘menú pel planeta’.

Un altre dels sectors estrella serà l’aplicació de la tecnologia per desenvolupar cultius de precisió que permetin optimitzar el consum d’aigua, com les tècniques de microreg. Ja hi ha horts verticals instal·lats en habitacions tancades, amb plantes a uns quants centímetres de terra sobre safates metàl·liques, sotmeses a llums de diferents colors, intermitents, parpellejants o intensives, per observar si creixen més ràpid. Les escenes futuristes de cultius d’algues ja són una realitat per a algunes ‘start-ups’. Potser el nostre tomàquet d’amanida pot créixer en set dies si s’aplica una llum malva, aplicada en períodes de 45 segons a una certa intensitat, seguits per 20 segons en foscor. I necessitant només 0,3 decilitres d’aigua.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El desenvolupament de la biologia sintètica aconseguirà que la carn cultivada en laboratoris, a partir d’un mínim de cèl·lules extretes de l’animal, sigui assequible econòmicament i sense emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, o que tinguem noves llavors més resilients a situacions meteorològiques extremes. També amb sistemes d’informació més precisos, a través del ‘big data’ o l’internet de les coses, es podran anticipar millor les plagues o ser més precisos amb la predicció meteorològica, i la implantació de tecnologies ‘blockchain’ facilitarà la traçabilitat dels aliments.

Quan el secretari general de l’ONU va posar en relleu la necessitat de «fer les paus amb el planeta» no sé si referia a aquest tipus de pràctiques que impliquen l’ús intensiu de dades, tecnologia i biologia. Però la visió bucòlica de respectar el ritme a què creixen les verdures, que necessiten sol, aigua i temps, no serà suficient per alimentar la població de mitjans de segle, sota les condicions climàtiques que es preveuen.