Pros i contres Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La processó de la pobresa
Més enllà de les xifres, però, hi ha persones, hi ha nens, hi ha vivències terribles, hi ha cues per tenir una bossa amb menjar, hi ha una desolació profunda, que s’estén i que augmentarà
Un 26,3% dels catalans són pobres. I la pobresa infantil arriba al 33%. I un de cada tres catalans no pot fer vacances i es quedarà a casa tot l’estiu, una casa el lloguer (o l’hipoteca) de la qual amb prou feines pot pagar, i que serà freda a l’hivern i tòrrida a l’estiu per culpa de la factura de la llum. I, mentrestant, el 20% dels més rics tenen sis vegades més diners que el 20% dels més pobres. I podríem seguir, amb les dades més recents d’instituts i observatoris, que fan càlculs i enquestes, anàlisis i previsions. Més enllà de les xifres, però, hi ha persones, hi ha nens, hi ha vivències terribles, hi ha cues per tenir una bossa amb menjar, hi ha una desolació pregona, que s’estén i que augmentarà, perquè els estudis ens avisen que són números encara incerts i incomplets i que encara no s’han incorporat a la processó de la pobresa tots els que formaran part del seguici en aquests mesos que venen.
Prendre consciència de l’esvoranc és una necessitat col•lectiva. Mitigar-lo, reduir-lo al mínim, no ha de ser una hipotètica promesa vaga, sinó un deure cívic de primer ordre. No és només una obligació moral, sinó també el dibuix d’un escenari per a la supervivència de tots plegats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
