Mort d’una icona
La comunista Carrà
Va ser una actriu com la copa d’un pi, amb una proverbial capacitat per emprendre tots els registres
La mort de Raffaella Carrà arriba aquest tediós juliol, d’improvís. Doncs no fa tant temps la vam escoltar en plena forma. Així va ser amb Jorge Javier Vázquez a T5, el 2020, esplèndida. Aquest va demanar veure-la aviat. Ja no serà possible.
S’han destacat com a facetes seves ser icona del moviment LGTBI. O haver-se declarat comunista. Això va confessar ‘Interviu’ cap al 1977, només dos anys després de la mort del cabdill. Aleshores, la Carrà ja havia fet un programa per a TVE, just el 1976, quan el moviment feminista cremava sostenidors.
De Carrà s’ha destacat la seva vocació polifacètica, ja que tant era capaç de cantar, ballar o interpretar com de sostenir un programa per un espai de tres hores. I fins i tot de fer-ho tot alhora: cantar, ballar i, al seu torn, conduir un programa d’entrevistes i entreteniment.
Els amables obituaris destaquen aquests dies que era una dona transgressora, avançada al seu temps, actriu (va ser a Hollywood) o la seva esvelta figura i les seves lletres desacomplexades que trencaven tabús. I tot és cert. El que no s’explica tant és la seva proverbial capacitat per parlar idiomes. I la seva aguda intel·ligència.
Va ser en la dècada dels 90 quan més es va prodigar a Espanya, amb l’excepció que el 1988 TV3 va emetre el seu programa ‘El show de Raffaella Carrà’, de la RAI. El 1992 es va emportar a TVE Mel Gibson, ja famós després d’interpretar Riggs a la saga ‘Arma letal’ que s’havia estrenat el 1987. Aquesta entrevista ho diu gairebé tot de la bolonyesa, una Carrà que amb el seu accent italià s’adreça als espectadors en un solvent castellà mentre entrevista el ben plantat Mel Gibson en anglès. Sense intèrpret de cap tipus, és ella qui tradueix un Gibson tan somrient com sobrepassat, i a qui simultàniament tradueix a l’anglès el que explica als espectadors. ¿Quants professionals de la televisió serien capaços de fer això avui?
Raffaella Carrà va ser una actriu com la copa d’un pi, amb una proverbial capacitat per emprendre tots els registres. I a més persuasiva, prou per aconseguir que Gibson acabés l’entrevista munyint una vaca en directe per a plaer dels espectadors.
