Crisi climàtica

Onada de calor: El que queda de Lytton

2
Es llegeix en minuts
Onada de calor: El que queda de Lytton

RIVERS REMIX SOCIETY

Lytton. El seu últim registre oficial indica que vivien 249 persones en aquesta bucòlica població canadenca fins ara considerada la capital del ràfting. Va ser colonitzada durant la febre de l’or, i el nom que li van posar no deixa de ser una picada d’ullet trista del destí. Bulber-Lytton va ser l’autor de la cèlebre novel·la històrica Els últims dies de Pompeia. Aquesta setmana, el lloc s’ha convertit en l’últim epicentre del mal climàtic. La cúpula de calor, com han anomenat els científics al fenomen, ha polvoritzat els rècords de temperatures en una important àrea del país, i les morts per xoc i deshidratació superen les 500 a la Colúmbia britànica.

Morir de calor és la situació més patent del drama de la crisi climàtica; el pas següent en el tràgic compte de morts per incendis forestals, o per inundacions, estretament relacionades amb la crisi climàtica. Un cau fulminat i s’ha acabat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

49,6 graus centígrads va assolir Lytton dimecres, després de dos dies consecutius de temperatures rècord, i només 24 hores després havia de ser evacuada tota la ciutat per la voracitat dels focs causats per tempestes elèctriques en aquest cicle del mal. El 90% de la ciutat ha sigut arrasada i destruïda fins als fonaments. Lytton i Pompeia, unides per la devastació. 

Els negacionistes de la crisi climàtica es queden sense arguments a aquestes altures. L’acceleració d’aquests pics catastròfics supera les previsions de cicles de calor extrema cada quatre anys: només al Canadà, el 2018 van tenir la pitjor onada de calor fins a la data amb centenars de morts en uns dies i el 2019 va tornar el flagell tèrmic que situa les desenes de morts anuals en una estadística més. Les víctimes tenen trets comuns: més de 53 anys, soledat, alguna patologia i en moltes ocasions, falta d’aparells d’aire condicionat al seu domicili o l’entorn on col·lapsen.

Els refugis climàtics

Barcelona no és Lytton, però bé ha estat que aquesta setmana l’Ajuntament ja hagi difós el seu mapa de refugis climàtics per a aquest estiu, un número que ha crescut respecte a l’any passat i que inclou des d’escoles refugi fins a biblioteques i centres cívics però també apunta els parcs i jardins amb ombra i vegetació, aliats contra l’efecte de les altes temperatures. 

Notícies relacionades

La pobresa energètica torna a ensenyar la seva pitjor cara en aquests mesos que venen, empesa per l’encariment de la factura de la llum, que ha registrat xifres històriques també aquest mes que deixem enrere. Que el preu de l’electricitat, o la falta d’aire condicionat, obligui a abandonar casa seva per anar a un lloc aclimatat al barri en un horari predeterminat –no hi ha refugis de 24 hores– no deixa de ser una tireta a la ferida oberta pel desordre energètic que ens afecta, en el fons, per no creure’ns que Lytton no és un poble de ficció, sinó una realitat en l’avançada Canadà.