Pros i contres

El calidoscopi dels joves

Reiteradament s’insisteix en la imatge d’una joventut egoista i hedonista. Hem passat de la insurgència a la gresca en un no res

1
Es llegeix en minuts
El calidoscopi dels joves

El disc ratllat de la humanitat no deixa de sonar. Un dia ets jove i esmorzes amb les crítiques que els grans et dediquen i, abans d’assumir-ho, els anys t’envelleixen el judici i ja estàs sentenciant les noves generacions. Les etiquetes per assenyalar a la joventut sempre estan disponibles. En l’impuls de repartir-les es repeteix cert egocentrisme de creure que la joventut viscuda va ser millor i, potser també, traços d’enveja al contemplar l’inexorable avanç del rellotge. La temptació d’imprimir adjectius al col·lectiu és forta. I, massa vegades, cau en la gratuïtat i l’apressament. 

Fa tot just tres mesos, els disturbis van recórrer amb virulència els carrers de Barcelona. L’empresonament del raper Pablo Hasél va provocar un esclat d’ira. Llavors, es va repetir el mantra d’una joventut al límit, sense sortida, morta de ràbia. Avui, les flames s’han substituït pel ‘botellon’. I reiteradament s’insisteix en la imatge d’una joventut egoista i hedonista. Hem passat de la insurgència a la gresca en un no res. A la fi, estereotips i més estereotips. La joventut està formada per un calidoscopi de mirades. I la majoria destil·len il·lusió i esforç. Atenguem-les.

Temes:

Joves