Apunt

Fer com si res

El Pla d’Estabilitat fins al 2024 presentat a Brussel·les omet els possibles efectes de les reformes fiscal, laboral i de pensions

1
Es llegeix en minuts

Divendres passat el Govern va presentar el Programa d’Estabilitat 2021-2024 a la Comissió Europea. Aquest document forma part de la governança de la política fiscal dels estats membres, constitueix el pilar sobre el qual construir els Pressupostos per a l’any que ve i és el ‘contracte’ que cada estat proposa firmar la Comissió Europea per garantir l’estabilitat dels comptes públics. Per això ha de contenir una projecció dels ingressos i de les despeses públiques de cada estat en un horitzó de quatre anys (el vigent i tres més cap endavant).

És un document molt important per la quantitat d’informació que ha de contenir, fruit de les polítiques d’ingressos i despeses de cada Govern. El Govern espanyol, no obstant, ha decidit construir les seves previsions a quatre anys sobre la base d’un escenari inercial. És a dir, com si no es disposés a fer res ni pel costat dels ingressos ni pel de les despeses en els tres pròxims anys. Ha convertit el seu Programa d’Estabilitat en una mena d’exercici numèric que dona resposta a la pregunta de ¿què passaria si no féssim res en els tres pròxims anys?

I aquest exercici de dubtosa utilitat es va presentar el mateix dia en què també es va fer arribar a Brussel·les el document complet del Pla de Recuperació, amb les inversions i les reformes que el Govern sí que preveu emprendre en els tres pròxims anys. Aquest document complet no s’ha presentat a l’opinió pública, però d’ell s’espera el calendari de les reformes i l’impacte de cada una d’aquestes, incloses les relatives a pensions, mercat laboral i impostos.

Notícies relacionades

Res d’això ha sigut incorporat al Pla d’Estabilitat, les xifres del qual responen a aquest principi de ¿què passaria si no féssim res del que estem explicant avui mateix a Brussel·les que sí que farem?

És difícil esbrinar si part d’aquesta falta de transparència té alguna cosa a veure per tal de no interferir en la batalla electoral de Madrid d’aquest dimarts. Divendres la ministra d’Hisenda va dir que no hi tenia relació, mentre deixava per a un altre dia l’oportunitat d’explicar el contingut, els terminis i l’impacte pressupostari fins al final de la legislatura de la reforma fiscal que aquell mateix dia el Govern estava explicant a Brussel·les en un document que encara no s’ha difós.