Les autonomies es financen en el mercat a un interès entorn del 3%

Crida l’atenció que el tipus d’interès a què els grans bancs espanyols han prestat diners fins a 10 anys a la Generalitat (el 2,951%) és fins i tot lleugerament inferior al de les últimes emissions de bons fetes pel Tresor en el mateix termini (3,2% en les últimes emissions). I això, malgrat que la qualificació del deute de Catalunya (ràting) se situa dos i tres esglaons per sota del que les agències Fitch i Moody’s assignen a Espanya. César Cantalapiedra, d’Analistas Financieros Internacionales (AFI), explica que aquesta aparent distorsió té a veure amb "la competència entre els bancs pel negoci del sector públic", que ha sigut molt gran en els últims mesos.

Autonomia financera

La incursió de Catalunya al mercat financer és només una mostra més de la tendència a una autonomia financera més gran en la qual estan avançant les comunitats per desvincular-se cada vegada més de la tutela del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Amb aquesta finalitat, és clau que les autonomies aconsegueixin al mercat lliure un tipus d’interès que no sigui gaire superior al que ofereix el FLA i això és el que estan aconseguint les comunitats amb menys nivell d’endeutament i el que, de manera puntual, ha aconseguit la Generalitat en la seva operació de refinançament.

Segons explica Juan Manuel Martínez, soci de l’àrea de Corporate Treasury Advisory FAAS d’EY Espanya, el tipus d’interès del FLA es fixa "en funció del que li costa finançar-se al Govern, o el que és el mateix del cost del deute sobirà espanyol". D’aquesta manera, els tipus d’interès aplicats al FLA s’aproximen als del Tresor Públic. A aquest tipus s’hi ha de sumar un petit marge que cobreixi els costos d’emissió del Govern i un altre petit marge en funció de les condicions del mercat. Així, "si una comunitat autònoma ha d’acudir per si mateixa a finançar-se als mercats, probablement seria més car, ja que cada administració territorial no es podria beneficiar del ràting del país, que habitualment és millor que el propi de la comunitat autònoma", afegeix.

"És molt difícil que una comunitat autònoma aconsegueixi un finançament més barat que el que li proporciona el FLA", sentencia Cantalapiedra, d’AFI. Això és perquè, la qualificació del deute espanyol és més elevada que la de les autonomies –la qual cosa permet al Tresor un finançament més barat– i perquè, a més, el Tresor no trasllada a les comunitats el cost d’intermediació.

Així, segons Cantalapiedra, el principal avantatge d’estar fora del FLA no rau tant en els tipus d’interès, sinó en l’autonomia financera que permet a cada comunitat prendre les seves pròpies decisions sobre quins terminis emetre o sobre quin moment aprofitar per aconseguir un abaratiment dels seus costos.

Per al 2025, el programa del FLA inclou interessos a l’entorn del 3% per als nous préstecs a les comunitats autònomes. Un rastreig per les emissions de deute a 10 anys llançades per les autonomies el 2025 revela que el tipus d’interès a què han aconseguit finançar-se està en línia amb el del FLA, tal com també ha demostrat l’operació de préstecs bancaris de la Generalitat.

La web del Banc d’Espanya inclou una llista de comunicacions del mercat primari de deute públic. En aquesta figuren un total de 22 operacions comunicades des del gener per les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, les Canàries i Galícia. La major part de les emissions de Madrid són pagarés (a curt termini), si bé la comunitat també va llançar al febrer una obligació a un termini de 10 anys i un tipus d’interès del 3,14%, en línia amb el tipus que llavors corresponia a les emissions del Tresor per a aquell mateix termini (3,06%).

Al març, Andalusia va emetre títols a 10 anys i a un tipus del 3,3% (quan les emissions del Tresor estaven al 3,4%). Les dues emissions a vuit anys llançades per Andalusia aquest any també han estat en línia amb els tipus d’interès de les emissions del Tresor.

Notícies relacionades

Les grans empreses busquen regular les relacions per evitar conflictes d’interès

La CNMC reforçarà el sistema elèctric amb parades de fàbriques més ràpides

Al març, Andalusia va emetre títols a 10 anys i a un tipus del 3,3% (quan les emissions del Tresor estaven al 3,4%). Les dues emissions a vuit anys llançades per Andalusia aquest any també han estat en línia amb els tipus d’interès de les emissions del Tresor.

El mateix ha passat amb les emissions a set anys de Castella i Lleó i de Galícia (lleugerament per sota del 3%), amb l’emissió a cinc anys de Madrid (2,49%) o amb la llançada per les Canàries a 12 anys (3,35%). En tots aquests casos els tipus han estat en línia amb els del Tresor, si de cas una dècima percentual o dos per sobre o per sota. "Els diferencials són molt petits i s’han anat estrenyent", certifica Cantalapiedra, d’AFI. "Hi ha hagut una gran demanda de renda fixa i les emissions s’han col·locat bé. Però els diferencials cal tenir-los en compte, per molt petits que siguin", afegeix..