El Govern aprova l’avantprojecte per perdonar 83.000 milions de deute autonòmic, conscient de la dificultat d’aconseguir l’aval del Congrés

El projecte de llei orgànica haurà d’enfrontar-se a una difícil tramitació que podrà dilatar-se durant mesos, atesa la debilitat parlamentària del Govern al Congrés dels Diputats (on hauria d’obtenir la majoria absoluta de cambra) i la majoria absoluta que el PP –contrari al text– ostenta al Senat. El PP rebutja la proposta de condonació de deute perquè hi veu una cessió del Govern als independentistes catalans d’ERC, amb qui l’Executiu va negociar el novembre del 2023 una quitança del 20% del deute viu de Catalunya com a condició per donar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar llavors que l’acord s’anava a totes les comunitats de règim comú, a través d’una reforma de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). La metodologia per a això és el que es recull en l’avantprojecte de llei que preveu aprovar aquest dimarts el Consell de Ministres.

El Govern justifica la decisió d’assumir una part de les passives de les comunitats en el sobreendeutament a què es van veure abocades les administracions autonòmiques durant la crisi financera del 2009 d’ara endavant, després de les retallades adoptades, sobretot, pels Governs de Mariano Rajoy. El Ministeri d’Hisenda ha analitzat quant va augmentar l’endeutament autonòmic durant la crisi financera (entre desembre del 2009 i el desembre del 2013) i ho ha comparat amb l’augment produït arran de la pandèmia i de l’impacte de la guerra a Ucraïna (entre finals del 2019 i del 2023). Ha estimat que la diferència entre un i l’altre cas i, a partir d’aquí, ha estimat en 83.252 milions d’euros la quantitat que es disposa a condonar.

El gruix de la condonació de deute previst es reparteix entre les diferents autonomies en funció de la seva població (en termes de població ajustada del model de finançament autonòmic). A més, s’ha incorporat un criteri addicional: que cap comunitat autònoma quedi per sota de la mitjana de condonació per població ajustada (que se situa en el 19% del seu deute a tancament del 2023). També s’afegeix un doble ajust addicional, per compensar les comunitats infrafinançades pel model actual i a les quals van pujar l’IRPF per compensar les retallades de l’Estat.

Amb la condonació que planteja Hisenda, un total de 83.252 milions d’euros de deute de les autonomies passarà a l’Estat. Això hauria d’alleugerir el balanç de les comunitats i situar-los en millor posició de les autonomies per finançar-se per si mateixes en els mercats financers, sense veure’s obligades a acudir al Fons de Liquiditat Financera (FLA) de l’Estat. De fet, el Govern planteja que el principal objectiu de la llei és «promoure la tornada de les comunitats autònomes a la disciplina dels mercats». A més, segons els càlculs del Ministeri les autonomies podrien estalviar-se entre 6.500 i 7.000 milions d’euros en pagament d’interessos després de l’absorció d’aquest deute per part de l’Estat. No obstant, la mateixa Hisenda ha advertit a les autonomies que no podran gastar el que s’estalviïn en pagament d’interessos, sinó que hauran de destinar-lo a reduir el seu volum de deute.

La metodologia proposada per Hisenda ha sigut dissenyada de manera que el títol de ‘comunitat més beneficiada’ es pot repartir entre més d’una. Tot depèn del punt de vista que es triï, tot i que, es miri com es miri, Andalusia és l’única comunitat que sempre figura ‘on the top’, al cim de les classificacions. La quitança que proposa Hisenda va des de la meitat del deute acumulat a tancament del 2023 a les Canàries (50%) o Andalusia (48,6%), a l’entorn del 20% en els casos de Catalunya (19,9%), País Valencià (19,33%) i les Balears (20,29%). En termes absoluts, Andalusia és la comunitat a qui se li pot perdonar una quantitat més gran de deute autonòmic (18.791 milions). El País Valencià és la que marca la quantia màxima en condonació de deute per habitant (2.284,58 euros). Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa i Múrcia assoleixen la mateixa quantia màxima per habitant que València.

Notícies relacionades

La xarxa de Yoigo s’apaga per sempre: què canvia per als clients

Catalunya lidera la destrucció d’ocupació a l’agost i baixa dels 3,9 milions d’ocupats

Les comunitats on governa el Partit Popular han expressat el seu rebuig a la proposta de condonació de deute queha llançat el Ministeri d’Hisenda. Ho rebutgen per raons polítiques, ja que veuen en això una iniciativa dissenyada a la mesura dels independentistes de Catalunya. En particular,la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, critica que la condonació de deute beneficia les comunitats que han gestionat pitjor els seus comptes i ha rebutjat acollir-se a la mesura. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, considera que cap comunitat acabarà dient ‘no’ quan arribi el moment en què cada una, de manera voluntària, haurà de decidir si s’acull o no a la quitança d’una part del seu deute.

Després de l’aprovació de l’avantprojecte de llei de reforma de la Lofca aquest dimarts, en el Consell de Ministres, el text ha de ser sotmès a informe del Consell d’Estat, que disposa d’un termini de fins a dos mesos per complir la seva comesa. Amb l’informe del Consell d’Estat, el text ha de tornar al Consell de Ministres per ser aprovat en segona volta, ja com a projecte de llei, per a la seva remissió a Las Cortes. Al tractar-se d’una llei orgànica, no n’hi haurà prou que el Congrés aprovi el text amb més ‘sís’ que ‘nos’. El text haurà de ser validat pel Congrés per majoria absoluta (almenys, la meitat més un dels vots). Superat aquest tràmit, el projecte de llei s’enfrontaria, amb total seguretat, al veto del Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Aquest veto del Senat podria ser aixecat quan el text retorni al Congrés. Superada aquesta tramitació, el Ministeri d’Hisenda hauria de convocar una ronda de comissions mixtes, en les quals cada comunitat autònoma, de forma voluntària, hauria de dir si s’acull o no a la quitança de deute que li correspon segons els termes del text legal. Al Govern li agradaria poder completar tots aquests passos a la velocitat suficient per veure implementada aquesta reforma a final d’any. Tot dependrà de la capacitat de l’Executiu per aconseguir els recolzaments parlamentaris necessaris.