Editorial

La Unió Europea necessita accelerar

L’esquema de treball que ha de conduir a la mobilització del programa de reconstrucció és complicat, però no ha de ser paralitzant

Es llegeix en minuts
El Periódico

El pas fet pels governs d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya per urgir de forma conjunta la presentació pels països dels seus plans de recuperació i, a la Comissió Europea, la seva aprovació sense demores ha de tenir l’efecte d’accelerar l’aplicació del programa de reconstrucció de 750.000 milions d’euros aprovat el juliol de l’any passat. El propòsit de les quatre primeres economies europees de complir el requisit de presentar els seus projectes abans que acabi el mes d’abril i l’exhortació als seus socis perquè facin el mateix al més aviat possible ha de ser el ressort que activi ulteriors tràmits: l’aprovació del programa europeu pels parlaments nacionals que encara no ho han fet i, tot seguit, l’aprovació per la Comissió i el Consell Europeu dels projectes dels estats. Un esquema de treball poc propici per actuar amb promptitud, però que és imprescindible accelerar tenint en compte el que està en joc: pal·liar al més aviat possible els estralls econòmics causats per la pandèmia.

La coincidència de les quatre economies a basar la tornada al creixement i la superació de la crisi en la transició ecològica i la digitalització de l’economia, amb un gran potencial transformador, és per si mateix prou motiu per reclamar que no s’aturi la maquinària. En el transcurs del pròxim estiu, la Comissió hauria d’estar en condicions de posar en marxa el procés de finançament dels programes mitjançant l’emissió de deute per permetre als Vint-i-set, si no emular, sí almenys acostar-se als instruments d’activació econòmica aprovats als Estats Units per part de l’Administració de Joe Biden. I estimular la inversió i la creació d’ocupació en nous sectors.

A aquestes altures de la crisi no té sentit demorar els terminis més enllà del temps necessari per analitzar amb rigor les propostes que es presentin. La crida dels ministres de Finances d’Alemanya i França, Olaf Scholz i Bruno Le Maire, perquè els endarrerits posin fil a l’agulla no és més que la punta de l’iceberg de la inquietud de les dues grans economies europees, conscients que qualsevol retard agreujarà els danys causats per la crisi. Hi ha una situació d’emergència que només podrà suavitzar-se si es compleixen les previsions més realistes de creixement del PIB –per sobre del 6% per a Espanya–, però per a això és necessari poder injectar en el sistema els estímuls procedents de Brussel·les. Tot i que el funcionament de la UE no té res a veure amb el dels Estats Units, el seu dinamisme és un bon mirall en el qual mirar-se.