El PP, entre l’espasa i la paret de Vox

L’ambient de la campanya per a les eleccions a Madrid s’ha tornat irrespirable. Amb les seves provocacions, l’extrema dreta ha aconseguit acaparar el protagonisme, col·locant els altres partits davant la disjuntiva de com enfrontar-se a Vox, un dilema que està lluny d’estar resolt.

Davant els dubtes expressats per Rocío Monasterio sobre les amenaces rebudes per Pablo Iglesias, el ministre de l’Interior i la directora de la Guàrdia Civil, en forma de cartes que contenien bales de Cetme, i la negativa a condemnar-les, el líder d’Unides Podem va decidir abandonar el debat que es feia a la cadena SER. No és segur que aquesta fos la millor decisió, perquè a l’extrema dreta no se l’ha d’ignorar, sinó combatre-la amb paraules que denunciïn les seves mentides i discursos tòxics.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Altres participants en el debat, com Ángel Gabilondo i Mónica García, van optar en principi per la segona opció, quedar-se per enfrontar-se verbalment a Monasterio, tot i que després van decidir també deixar el debat, que es va haver de suspendre, el mateix que ha passat amb tots els que estaven programats fins a les eleccions. Però una cosa és valorar si Iglesias es va haver de quedar en lloc d’abandonar i una altra de molt diferent l’equidistància que la dreta mediàtica ha intentat transmetre responsabilitzant per igual de la crispació el líder de Podem i Vox. 

El PP, que es va absentar del debat, intenta, abans i després de l’incident, eludir Vox, però sap que, si les enquestes l’encerten, arribarà un dia que haurà d’afrontar la decisió crucial de la seva relació amb l’extrema dreta. Si Isabel Díaz Ayuso necessita Vox per a la majoria i el partit de Santiago Abascal exigeix la seva entrada en el Govern, Pablo Casado haurà d’optar per entregar-se a l’estratègia de la presidenta regional o defensar la seva de no governar amb l’extrema dreta. El més tranquil·litzador per al PP seria continuar com fins ara, amb recolzament extern de Vox, però la perversitat d’Abascal pot portar-lo a posar el PP entre l’espasa i la paret.