Pros i contres

1
Es llegeix en minuts
Borratxeres

A ‘Druk’, que aquí s’ha traduït com ‘Otra ronda’, quatre amics decideixen posar en pràctica la teoria científica d’un psiquiatre noruec, Finn Skårderud, segons la qual naixem amb un dèficit d’alcohol a la sang que, després de prendre un parell de copes, es regularitza i ens permet ser més atrevits, més autèntics. De fet, el tal Skårderud (que a hores d’ara ja ha de ser el psiquiatre més famós d’Europa del Nord) no sustenta la teoria en cap estudi acadèmic, sinó en la percepció íntima que «després de la segona copa, tot encaixa». 

Defensa que la identitat procura definir uns límits i que l’alcohol els dissol i, en conseqüència, tant pot destruir relacions com enfortir-les. Això no s’ho ha inventat ell. N'hi ha molts que ho han dit abans. Baudelaire, per exemple, que ens encoratjava cap a l’embrietat per lluitar contra la mort i contra el neguit de viure. Encara no he descobert els límits que ‘Druk’ ens proposa. Esperaré que estrenin ‘Last call’, la història de la suïcida, conscient borratxera de Dylan Thomas, el poeta excels que va morir a Nova York després de beure sense parar divuit whiskies. «Crec que és el meu rècord», va tenir temps de balbotejar.