Anècdota de l’expresident

El Tsar Groc, heroi des de jovenet

Seguint Puigdemont a Twitter he comprès que el meu judici sobre ell era precipitat, erroni i injust

Es llegeix en minuts

Com tanta gent, de fet com tota, jo també tenia el Vivales Puigdemont per un covard. Això de muntar una revolució i a la primera plantofada fugir sense mirar enrere, no té precedents. Fontanarrosa té un conte sobre un boxejador al qual anomenaven ‘Terremoto’ Vega, tot i que no perquè causés estralls en els rivals sinó perquè tremolava cada vegada que pujava al quadrilàter. Si l’1-O passa a la història, serà per les tremolors de 5,7 en l’escala Richter que es deixaven sentir a tots els pobles pels quals passava el cotxe que portava amagat el Vivales en direcció a qui sap on, però lluny de Catalunya i de la Guàrdia Civil. Tal és la imatge que ha llegat. Ara bé, seguint-lo a Twitter –la seva única funció com a president de la ‘republiqueta’ virtual és escriure en aquesta xarxa– he comprès que el meu judici sobre ell era precipitat, erroni i injust. Aquest home està fet de la pasta dels herois, i no només perquè comparteixi sostre amb el pianista Comín.

El relat del Vivales a Twitter era esgarrifós per la seva cruesa, mentre evidenciava d’on va sorgir el coratge d’aquest líder carismàtic. No seria casual que ho escrigués el dia de Rams, quan es commemora que Jesús va ser rebut entre aclamacions, com espera ell ser-ho un dia. Sense considerar que ho podia llegir gent sensible, va narrar de forma descarnada el seu sofriment. Els transcric aquí un fragment, i mentre ho faig, m’han de perdonar, no puc evitar emocionar-me. La localitat, Amer. El lloc, l’obrador de la pastisseria Puigdemont. El protagonista, un heroi:

«El dia que la hidroelèctrica escollia per fer manteniment, deixava sense electricitat tota la nostra zona. Jo ja sabia el que m’esperava. No sé si heu batut mai nata a mà. Parlo de desenes i desenes de litres al cap de la jornada. Em convertia en una batedora humana, i muntava nata sense parar perquè el meu pare i el meu germà gran no aturessin el ritme de farcit de tortells».

Noti’s que la hidroelèctrica, segur que de capital espanyol, s’espatllava expressament perquè el petit Puigdemont hagués de fer nata a mà. ¡A mà, han llegit bé! I noti’s també que, tot i que sabia el que li esperava, esperava a peu ferm el seu destí, sense fugir amb cotxe fins més enllà de la frontera, sense dir-los al seu pare i al seu germà que dilluns tots al despatx i adeu, aquí us quedeu, ‘pringats’. Ell no era així. Encara no.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

¿No és inhumà? És normal que al cor d’aquell noi, perdó, d’aquella batedora humana, creixés la llavor revolucionària. ¿Com ha de tenir por de res qui s’enfronta a litres de nata amb la sola força de la seva mà? Al Parlament Europeu, coneixedors de la seva cruel història, el coneixen com el Minipímer, allà són moderns. Ell, orgullós, els torna la salutació fent amb la mà el gest de batre nata, cosa que ha provocat algun equívoc entre les eurodiputades més sensibles.

Notícies relacionades

Ben aviat, les biografies dels grans homes de la història destacaran el jove Gandhi encarant-se desarmat als britànics, el petit Luther King rebel·lant-se contra la discriminació, i el futur Tsar Groc batent nata a mà. El triumvirat dels homes que han creat un món més just.

I que hi hagi encara qui el qualifica de covard, de gallina i de capità de la sardina. Si aquest home no està fet de la pasta dels herois, com a mínim ho ha d’estar de la pasta dels croissants i els braços de gitano, que no és poca cosa.