Ja tenim pla, ¿i ara?

El document del Govern, que ha de remetre a Brussel·les abans del 30 d’abril per iniciar el procés que ha de desembocar en l’arribada de gairebé 70.000 milions a fons perdut en els pròxims tres anys, inclou inversions, però a canvi de reformes.

No és estrany que Brussel·les requereixi concreció d’objectius i dates. En cada revisió semestral s’haurà de complir un estricte calendari sense vaguetats ni ambigüitats per evitar malentesos a l’hora d’avaluar. En cas contrari es podran retenir els recursos. Hi ha temps per planificar, però no tant. Les inversions s’han de comprometre abans del 31 de desembre del 2023 i s’han d’executar abans del 31 de desembre del 2026.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

I en les reformes hi ha dos àmbits clau: el mercat laboral i les pensions. Sobre això, la concreció fins ara és poca. En matèria laboral sí que s’inclou el compromís de simplificar a tres els tipus de contracte, com ja va avançar l’actual vicepresidenta tercera i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, però els temes més difícils, com la modernització de la negociació col·lectiva (preeminència del conveni sectorial sobre el d’empresa) o de la subcontractació, només s’entreveuen. No hi ha precisament consens sobre això entre Díaz i la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en la qüestió de desmuntar la reforma laboral del PP. I a la vegada creix la pressió dels sindicats, en les proximitats del Primer de Maig.

I el mateix passa amb les pensions: es comptarà amb una esperança de vida més llarga al calcular les prestacions, però ¿com? i ¿quan? Fins ara hi ha textos edulcorats sense donar gaires pistes i per, alhora, calmar els examinadors comunitaris. Però em temo que ha arribat l’hora de concretar.