¿Què demana la UE a Espanya a canvi dels fons europeus?

¿Què preocupa Brussel·les en el camp laboral?

La llista de tasques en aquest apartat sempre ha sigut llarga. A Brussel·les li preocupa molt especialment l’ús generalitzat que es fa dels contractes temporals, un dels més elevats d’Europa, i que afecta particularment els joves, els treballadors poc qualificats i els treballadors immigrants, que són a més els qui menys drets tenen en l’accés a prestacions socials i més exposats estan al risc de pobresa. «Els contractes temporals solen ser de molt curta durada i ofereixen escassos incentius per invertir en formació, la qual cosa al seu torn obstaculitza el creixement de la productivitat», denunciava la Comissió en les seves recomanacions del 2019.

¿Quina és la solució que propugna?

Brussel·les reclama «afavorir la transició cap a contractes indefinits, en particular mitjançant la simplificació del sistema d’incentius a la contractació». També reclama resoldre les deficiències en el sistema nacional d’assistència a l’ocupació. Per exemple, consideren que les ajudes a l’atur nacional estan fragmentades a l’haver-hi múltiples règims orientats a diferents grups de demandants d’ocupació. Tot i que el Govern central concreti més endavant els seus plans, després de la negociació amb els agents socials, Brussel·les vol detalls sobre les fites i metes concretes que donaran accés als fons durant els pròxims sis anys.

¿Quin és el problema amb el sistema de pensions?

És una de les tasques recurrents encarregades a Espanya: «Preservar la sostenibilitat del sistema de pensions». Brussel·les considera que les reformes introduïdes el 2011 i el 2013 per José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy «han contribuït a garantir la seva sostenibilitat i l’adequació a llarg termini» tot i que la decisió de revertir-les i mantenir l’increment vinculat a la inflació, com es va decidir el 2018 i el 2019, requereix «mesures compensatòries per garantir que el sistema sigui sostenible a mitjà i llarg termini». La reforma també ha de garantir l’adequació dels ingressos dels futurs jubilats. Brussel·les no acota el tipus de mesures però sí que exigeix a Espanya que arribi a la seva taula amb detalls sobre metes i objectius concrets que permetin garantir la sostenibilitat del sistema.

¿Quines altres reformes ha demanat Brussel·les a Espanya?

Una altra de les peticions habituals és millorar l’aplicació de la llei d’unitat de mercat i eliminar les restriccions a professions regulades, com enginyers civils i arquitectes o serveis jurídics i informàtics. L’any passat Brussel·les també va incloure entre les reformes fer el reforç del sistema sanitari per reforçar la seva capacitat.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

¿Quin paper jugaran les metes i objectius en els exàmens?

En l’àmbit de les inversions, per exemple, les recomanacions per país també apressen Espanya a posar el focus en la innovació, l’eficiència energètica i les interconnexions, així com a recolzar la recerca i la innovació, precisament algunes de les grans prioritats per impulsar la transició verda i digital clau en el pla de recuperació. Tot i que l’avançament del 13% a què optarà Espanya quan s’aprovi el pla no estarà vinculat a despeses concretes ni a inversions específiques, els següents desemborsaments –dos per anys– sí que estaran condicionats al compliment de fites concretes, cosa que significa que si Espanya no compleix les metes que es fixi l’arribada de fons es podria paralitzar.