Pros i contres
Tenir 6 anys
El grup de corresponsals altruistes que conformen ‘Al carrer’ és una xarxa ciutadana creada per Enric Gomà per parar l'orella i explicar el que sents, sense interferències. Fa uns dies, van publicar una conversa que havien tingut un pare i dues de les seves criatures, una nena de 8 anys i un nen més petit. Eren a la piscina de Valldoreix i, quan se n’anaven, el nen, de 5 anys, de sobte va proclamar: «¡I ara, quan tingui 6 anys, ja podré dur mascareta!».
La situació és fenomenal i ens parla molt de com som i de com ens mirem la vida. No cal que els recalqui que dur mascareta és, com a mínim, una incomoditat. Somiem amb el dia que ja no l'haurem de dur, satisfets de sortir al carrer com abans, sense impediments. Com a molt, potser en desarem una a l’armari com a recordatori d'aquests mesos.
Prou d’ulleres entelades, prou de tenir consciència a cada segon de la respiració, prou de vetes que tiben les orelles. Serem lliures. Per al nen que és a punt de fer 6 anys, però, la mascareta serà una iniciació a l’edat adulta, s’equipararà a la seva germana gran i serà feliç en el seu camí de la maduresa. En resum, que no tot són penúries en aquesta vall de llàgrimes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
