ANÀLISI DEL CLÀSSIC

Ganes de tornar a veure-us

3
Es llegeix en minuts
Ganes de tornar a veure-us

Més d’un diari madrileny va recordar al llarg de la setmana prèvia al clàssic de Valdebebas, perdó, de l’estadi Alfredo Di Stéfano, que així sona més futbolístic, més d’equip campió, més de Copa d’Europa, més de Champions, que Joan Laporta tenia un autèntic jardí, més que una flor.

No només això, tots recordaven que el vell-nou president del Barça va estar present al Santiago Bernabéu, quan el senyor del bigoti i la bufanda blanca (i el seu fill, que el va ajudar) van aplaudir a Ronaldinho i, fins i tot, al 2-6, donant a entendre que calia anar amb compte amb la presència de Jan a Valdebebas, doncs el conjunt blaugrana simulava venir llançat.

Ja només va faltar que el candidat Laporta donés el cop publicitari més imaginatiu però, mira, més nociu a 10 d’abril del 2021, amb la famosa lona de «ganes de tornar a veure-us». Tantes ganes de tornar a veure-us que Florentino Pérez es va autoproclamar ahir candidat (i vencedor i també nou-vell president del Reial Madrid) i, a la nit, enmig d’un autèntic diluvi, gairebé tsunami, va tornar a repetir el vell anunci del pastor que rep a la muntanya al crit i pregunta de «¿què, el Reial Madrid, campió d’Europa, no?»

La revolució pendent

Certament per a Laporta i els seus directius (ahir a la nit va estar acompanyat de 10 o 11 dirigents i executius), el clàssic d’ahir va ser un dia per prendre nota. No tant per aquesta salutació i lona que li va sortir malament (ahir a la nit ja van començar els mems a les xarxes socials i, sí, això sembla que portarà cua i conya), sinó també perquè Mateu Alemany, que és qui pilotarà la revolució, prengués nota, ja en viu i en directe del que li cau al damunt.

És evident que, fins i tot comptant els minuts agafats a la taula de salvació del final del partit, el penal reclamat (que no era), el pal i la sort (sempre eterna) del Reial Madrid, ahir a la nit el Barça va decebre milions de seguidors, socis i abonats. Era el dia, l’hora, la nit i, fins i tot, l’escenari, per donar el cop. El Barça no tornarà a tenir un partit sense públic i sense estadi on poder picar, descartar, anul·lar, esborrar de la llista de candidats al Reial Madrid, que li ha infringit en dos clàssics un contundent 2-5.

Gairebé sense Leo Messi

Notícies relacionades

I no només no ho va fer, no només es va arrossegar durant els primers 45 minuts i, després, va mostrar la seva impotència, em sap greu, liderat per un ineficaç Leo Messi, que des que se’n va anar Cristiano Ronaldo, no li ha fet ni un gol al Madrid, sinó que va tornar a demostrar que, quan venen corbes i el rival té entitat o és gran, no passa allò de les altres vegades, però gairebé.

Quan dic que va ser un partit decebedor per als culers, ho dic perquè són aquests i no la pròxima final de Copa, a la qual l’Athletic arriba, per cert, amb la pitjor ratxa (sis partits sense guanyar) dels últims anys, els moments en què la gent blaugrana vol veure el seu equip sortir a coll de l’estadi, tot i que no hi hagi públic. Els culers s’ho esperaven tot, tot, del seu equip i no van rebre res. Perquè sabut és que als culers això d’«a mi, Sabino, la pilota, que me’ls emporto per davant», els és absolutament igual.

Temes:

Barça